Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Vila medieval de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…
Salvador Cristau i Coll
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1972, el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980 Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de les parròquies toledanes del Bon Pastor i de Sant Just i Sant Pastor, i des del 1984 fou administrador parroquial de la parròquia de Santa Leocàdia Fou també notari del Tribunal Eclesiàstic de Toledo Ha estat vicari de les parròquies de Sant Vicenç a Mollet del Vallès 1985, de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona 1990 i del Corpus…
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’…
Joan Pere Segura i de Lago
Historiografia catalana
Arquitecte i erudit local.
Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a ciutat de…
Bruno Maderna
Música
Compositor i director italià.
Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor, pianista i musicòleg mallorquí.
Vida Iniciat en la música pel seu pare, els anys setanta es traslladà a Madrid per estudiar-hi enginyeria de camins i allí prosseguí la seva formació musical, aquesta vegada de manera autodidàctica Al final d’aquella dècada tornà a Mallorca, on actuà com a pianista en diverses vetllades concertístiques L’any 1886 introduí per primer cop la música de R Wagner a l’illa interpretant en concert la Gran Marxa Imperial El 1888 començà la seva activitat periodística, que es convertí en un eix central de la seva vida i que li permeté d’expressar les seves idees reformistes i la seva visió crítica…
Domènec Guansé i Salesas
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Periodista, novel·lista i traductor.
De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…
Josep Maria Murià i Romaní
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill de Magí Murià i Torner i germà d’ Anna Murià i Romaní , al llarg dels anys vint i trenta collaborà en El Borinot , La Nau i el Diari de Catalunya Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’ Estat Català , i, posteriorment d’ Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’…
,
Josep Pleyan i de Porta

Josep Pleyan i de Porta
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i…
, ,
Mercè Torrents i Turmo
Música
Compositora i pianista.
Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina