Resultats de la cerca

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la…

Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…

Situació Façana de migdia, amb la portalada d’entrada J Giralt L’església parroquial de Sant Miquel es troba situada a la Plaça Major de la vila de Castelló de Farfanya JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG114324 Història Aquesta església fou i continua essent l’església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya La primera notícia d’una església de Castelló data de l’any 1108, en què Guerau Ponç II, vescomte d’Àger i de Cabrera, i la seva esposa Elvira donaren a Sant Pere d’Àger, entre altres esglésies del territori de la seva aprisió, l’església de Castelló Aquest esment segurament es…

Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…

Escena de joglaria, monestir de Sant Cugat del Vallès, segle XII ECSA / Rambol En més d’una ocasió, les cançons d’amor dels trobadors van tenir ressò a les corts catalanes del final del segle XII Els mateixos temes es reprenien incansablement la irrupció de la primavera i l’entusiasme provocat pel bon temps, el goig de saber-se vinculat a la millor de les dames, l’elogi de les seves qualitats físiques i morals, l’opressió, el mal i la tortura que comportava aquesta amistat, la serenitat amb què se suportaven aquests patiments, el compromís de vassallatge envers la dama, els senyals d’amor que…

Situació Vista general de l’església de Sant Climent de Sirac des del sector de llevant, amb el campanar i l’absis sobrealçat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Climent de Sirac, fortificada, té una posició dominant sobre la vall de la Tet, a l’extrem de tramuntana de la població de Sirac, enfront de la vila de Rià, situada a l’altre costat del riu, en el turó coronat per les restes del castell medieval El poble de Sirac és enlairat en un replà, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 23” N - Long 2° 24’ 14” E Hom arriba a Sirac des de Prada per la carretera N-…

Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…

Roma representa el món sencer Pot semblar pretensiós, però la ciutat té aquesta vocació d’universalitat ben assumida Roma és l’urbs, la ciutat, l’univers De Roma sortien les grans artèries viàries que avui dibuixen Europa Capital de l’imperi Romà, capital de l’Estat pontifici i, des del 1871, capital d’Itàlia, és la seu on reposen els apòstols Pere i Pau Catòlic significa universal, i la ciutat del Tíber ho escampa pertot arreu D’altra banda, Roma, llegit al revés, és amor Ciutat santa, doncs, eterna i romàntica de 'Roma antica', per raó del deliri que provocava l’antiguitat en els poetes del…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Vista parcial d’un àmbit de la villa de Barrugat Bítem, Tortosa, en un angle del qual hi ha un enterrament en àmfora del segle IV que contenia les despulles d’un nounat M Genera A les comarques de l’Ebre català, l’antiguitat tardana esdevé un període històric molt mal conegut i més en els aspectes relacionats amb el món de la mort Han arribat fins els nostres dies escassos testimonis arqueològics i, a més, hi ha comarques sense cap vestigi funerari Així, a la Terra Alta només coneixem dos indrets amb indicis que el poblament perdurà fins aquest moment —els Corralets, a Caseres, i la Penya del…