Resultats de la cerca

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…

Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades…

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’…

Vida De família humil i de tradició anarquista, començà a treballar a dotze anys sense tenir acabats els estudis primaris La seva primera participació en una obra de teatre fou amb la companyia La Cassola, d’Alcoi, i després actuà en altres elencs independents i de militància antifranquista A la meitat de la dècada del 1960 emigrà a Barcelona i aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta, mentre actuava en les companyies d’Adrià Gual i de Núria Espert El 1967 es presentà al Festival de la Cançó Universitària i el guanyà, motiu pel qual pogué adherir-se al moviment de la…

Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…