Resultats de la cerca
Es mostren 13927 resultats
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs, especialment d…
Brunsvic
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, vora el riu Oker.
Situada a la regió de Börde, fèrtil districte agrícola, té un pla irregular, format per cinc parts Altstadt, Neusdadt i Altewick parts antigues i Hagen i Sack, de creació més moderna Traspassat l’Oker, s’han estès barris residencials, mentre que al SW han crescut barris industrials És un nucli d’indústria mecànica concentrada en el Mittellandkanal, a 10 km de la ciutat, amb fàbriques d’automòbils Mercedes, vagons de tren i instruments de precisió, indústria òptica i cervesera, etc És cruïlla de les rutes comercials Rin-Elba i mar del Nord-Leipzig Centre d’ensenyament superior…
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de granja conills i…
Dresden
Ciutat
Capital del land de Saxònia, Alemanya, situada a la vora del riu Elba.
Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 630 216 h i la ciutat fou destruïda en un 60% Important nucli industrial indústria ceràmica, òptica, d’instruments musicals, química, arts gràfiques, tèxtil, alimentària, electromecànica i centre comercial port fluvial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Technische Universität Dresden, fundada el 1828, i Hochschule für Verkehrswesen “Friedrich List” Dresden, el 1952 Colònia de pescadors eslaus constituïda durant l’alta edat mitjana, el seu nucli fonamental fou creat pel…
Loira

El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un gir…
Judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
Una multitud d’unes 50000 persones rep amb aplaudiments i crits de suport l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona, on són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i prevaricació en la consulta del procés participatiu del 9-N En el judici, els tres encausats responen únicament a les preguntes de la defensa, ja que consideren que la Fiscalia actua seguint criteris polítics Tots tres neguen haver desobeït i remarquen que la consulta la van dur a terme els…
ucraïnès | ucraïnesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.
Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de ritu ortodox…
joventut
Sociologia
Temps de la vida entre la infantesa i l’edat madura.
El fenomen sociològic de la joventut començà aproximadament a l’inici del s XIX, i es manifestà primerament a Alemanya, a Anglaterra i a França els Wandervögel, la Jugendbewegung, els scouts escoltisme Del 1920 al 1940 els joves començaren a imposar llurs gusts i llurs formes de vestir El gran moviment de la joventut s’inicià, però, després de la Segona Guerra Mundial, que la distància entre les generacions restà molt marcada l’una, preocupada per guarir-se dels danys, i l’altra, ignorant i allunyada de tot compromís La generació següent s’enfrontà clarament amb els adults acusant-los de…
periode ramèssida
Història
Període de la història egípcia dominat pels faraons de nom Ramsès i que cobreix les dinasties XIX (dos) i XX (nou).
A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp de batalla passa d’aquesta…
penitència
Cristianisme
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat ablució expiació mortificació .
En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…