Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué…

S’inicià en la música amb el seu pare després prosseguí els estudis al conservatori de la seva ciutat natal i, més tard, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1972 debutà al Teatro Nuovo de Milà amb la direcció del Werther , de J Massenet Claudio Abbado el reclamà com a assistent per a la Scala i de seguida s’especialitzà en la direcció d’òpera Del 1974 al 1977 actuà als EUA Chicago i San Francisco, el 1978 debutà a la Scala amb I Masnadieri , de G Verdi, i un any després ho feu al Covent Garden de Londres Després de dirigir amb notable èxit a Alemanya, fou nomenat director musical del…

Inicià els estudis de violí a set anys, i els de piano i solfeig un any més tard El 1949 ingressà al conservatori de la seva ciutat natal A partir del 1956 estudià direcció orquestral amb F Fricsay Començà la seva carrera professional a l’Òpera de Lió -on romangué entre el 1961 i el 1965- i el 1963 debutà als Estats Units amb l’American Opera Society en la representació de l’òpera Hérodiade , de J Massenet A partir del 1966 fou assistent de L Bernstein a Nova York i de H von Karajan a Salzburg El 1967 fou nomenat director de l’Orquestra de Miami Del 1972 al 1983 dirigí l’…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935…

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…

Nasqué en una família de gran tradició musical Estudià orgue amb Victor Bickerich i composició amb Mikhail Jora, que havia estat deixeble de Max Reger, i continuà els estudis a l’Acadèmia de Música de Viena amb Anton Heiler i Hans Swarowsky Feu una carrera de concertista i director amb actuacions a Europa, l’Amèrica del Nord, el Japó i Austràlia Del 1968 al 2008 fou professor d’orgue de la Universitat de Viena, i del 1990 al 2019 fou director de l’Acadèmia Bach de Porrentruy Suïssa, a més d’impartir classes a l’Acadèmia d’Orgue de Cremona La seva producció musical és formada per…

Es diplomà al Conservatori de Bratislava el 1950 i es perfeccionà a Praga i Weimar L’any 1962 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música de Bratislava, ciutat on fixà la seva residència Ha efectuat gires com a solista per Europa, el Japó, Corea i els Estats Units, i ha aparegut en concerts dirigits per Karel Ancerl, Antal Doráti, Gennadij Roždestvenskij, Kurt Masur i Václav Neumann, entre altres prestigiosos directors Ha estat membre del jurat en alguns concursos d’interpretació d’orgue a Leipzig, Chartres, Nuremberg i Budapest, i ha enregistrat nombroses obres de JS Bach i peces per a…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis de piano, clavicèmbal i teoria musical El 1949 tocà per a Radio France Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra 1953, de la compositora…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on debutà a onze anys amb l’Orquesta Sinfónica Nacional, i després els continuà als Estats Units, on es traslladà l’any 1962 amb la seva família Fou deixeble de Sergej Tarnovskij i es diplomà a la Juilliard School de Nova York El 1970 aconseguí el segon premi del Concurs Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí les portes al gran concertisme internacional, que inicià amb unes primeres actuacions a Moscou L’any 1967 adquirí la ciutadania nord-americana Ha realitzat gires als Estats Units, el Canadà, Europa, Amèrica del Sud, Israel,…