Resultats de la cerca

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes

Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz Catalònia , que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39 Després es dedicà preferentment a la composició sardanes, cançons, ballables, etc i a l’edició musical Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de SObiol Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva la primera, 1945, La més bonica , Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta , que esdevingué quasi un himne de catalanitat

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política

Desertor de l’exèrcit austríac, a la guerra dels Set Anys i arrestat sovint per agitador 1771, 1772, organitzà la revolta de l’exèrcit cosac, al qual s’uniren els camperols del Volga i els obrers dels Urals Es proclamà emperador, amb el nom de Pere III, i s’apoderà del baix Volga destruint Kazan’ i amenaçant Orenburg Traït per alguns dels seus i empresonat per l’exèrcit imperial, fou decapitat i esquarterat a Moscou 1775 per ordre de Caterina II La seva memòria ha estat conservada en la cançó popular i en el folklore cosac

Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills

Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa Assistí el 1512 al concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l’orde Breviarium 1519, 1528, 1537, 1545 Des del 1519 era a Mallorca com a bisbe de gràcia El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de ciutat i d’Alcúdia en plena guerra de les Germanies El 1522, en absentar-se l’inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l’illa

Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854

Doctor en filosofia 1809 i medicina 1817, estudià al Real Jardín Botánico de Madrid amb Mariano Lagasca i José Demetrio Rodríguez Havent retornat a València, des del 1829 fou catedràtic de matèria mèdica Dirigí el Jardí Botànic de València 1820-67, el refeu de les destrosses produïdes per la guerra del Francès, el reorganitzà seguint la classificació d’Endlicher i en publicà el catàleg de llavors Enumeratio plantarum horti botanici valentini 1856 Fou president de l’Acadèmia de Medicina 1848-55 i 1857-67 i rector de la Universitat de València 1859-67 Escriví Elogio histórico de…

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità…