Resultats de la cerca
Es mostren 6900 resultats
Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó
© Universitat Catalana d’Estiu
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…
Museu de la Música de Barcelona
Museu
Música
Museu de Barcelona dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals.
Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…
,
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta de procedència ciutadana, després d’uns primers estudis a l’Escolania de Lluc a partir del 1892 passà el 1895 al seminari de Mallorca, on aviat es dedicà a la poesia El 1900, el bisbe Campins el nomenà patge seu, i obtingué premis importants a certàmens i jocs florals a partir del 1903 Ordenat de sacerdot el 1905, aquell mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari Entusiasta del moviment catalanista —ja de seminarista ajudà Antoni M Alcover en l’Obra del Diccionari—, collaborà activament a la revista…
,
Universitat de València
Claustre de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de València.
L’ensenyament universitari fou establert a València, després de diverses temptatives, el 1499 A instàncies dels jurats i de l’arquebisbe Pere Lluís Borja, Alexandre VI atorgà la butlla de fundació al gener del 1501, i al febrer del 1502 un privilegi de Ferran II confirmava la seva fundació La ciutat era patrona de la universitat, nomenava el rector i els catedràtics i aprovava disposicions per al seu funcionament Suspengué les seves activitats entre el 1522 i el 1523, a causa de la guerra de les Germanies El 1525 fou nomenat rector vitalici JSalaia, que dominà les escoles fins a…
Republican Party
Política
Partit polític nord-americà.
Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la presidència de…
Jacques Bodmer
Música
Director d’orquestra.
De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen 1946-48 Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral…
,
Josep de Ribas
Militar
Militar d’origen català.
Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…
ʿAbd al-Fattāḥ Saʿīd Ḥusain Ḫalīl al-Sīsī
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’Acadèmia Militar l’any 1977, serví la infanteria, on ascendí al comandament d’una divisió mecanitzada Posteriorment, passà al ministeri de defensa, on tingué càrrecs en seguretat i intelligència fou agregat militar a l’Aràbia Saudita, cap de la Divisió Militar del Nord i director d’intelligència militar 2008 Després de la caiguda del president Ḥusnī Mubārak com a resultat de la Primavera Àrab febrer del 2011, fou nomenat membre del Consell Suprem de les Forces Armades, l’òrgan de govern interí format pels militars Després de les eleccions parlamentàries novembre del…
Viena
Ciutat
Ciutat del departament d’Isère, al Delfinat, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou elevada a…