Resultats de la cerca

Així, donada l’equació diferencial Ax,ydx + Bx,ydy = 0, multiplicant-la pel factor integrant Mx,y hom obté Mx,y Ax,y dx + Mx,y Bx,y dy = 0, que és diferencial exacta i, per tant, fàcilment integrable No sempre hi ha un factor integrant, i quan hi és, no és únic

Hom tendeix a considerarla equivalent a la denotació i a la referència, i a oposar-la a la comprensió i a la intensió No obstant això, des d’un punt de vista lògic, l’extensió no es concep com una quantitat d’objectes, sinó que inclou únicament entitats com gèneres o espècies

Hom la concreta en la probabilitat que un caràcter triat a l’atzar entre un cert nombre de caràcters sigui present en dos individus, no ho sigui en les dues poblacions a què pertanyen, o, a l’inrevés, que el presentin les dues poblacions, però que no el tinguin els dos individus considerats

Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució

A l’últim terç del setcents es produí un canvi important en els usos de la llengua catalana En la part del territori català dependent de la monarquia hispànica, es van començar a notar els efectes d’una política orientada a la castellanització Aquesta nova ordenació tenia uns fonaments anteriors De fet, el primer indici ja es detectava a la Nova Planta Ara bé, cal considerar que les repercussions immediates d’aquest decret no traspassaren, en general, l’àmbit de la Reial Audiència Per tant, el domini d’una instància força restringida Amb tot, una de les conseqüències més rellevants de les…

El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…

Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha…

Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no…

Aquesta església degué ser una simple capella per al culte de l’escassa població del lloc de la Grallera, dins el terme de Rúbies, que no sembla pas que arribés a tenir la consideració de quadra A través de la parròquia de Rúbies depengué del priorat de Santa Maria de Meià Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir les esglésies…

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat…