Aquesta església degué ser una simple capella per al culte de l’escassa població del lloc de la Grallera, dins el terme de Rúbies, que no sembla pas que arribés a tenir la consideració de quadra. A través de la parròquia de Rúbies depengué del priorat de Santa Maria de Meià. Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir les esglésies que tenia per donació del seu pare, entre les quals figuren les de Rúbies amb les seves pertinences. El fet de constar en plural, fa creure que a més de l’església parroquial hi havia la de Sant Quirze.
Posteriorment, en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià, atribuït a l’any 1137, consta que en el castell de Rúbies el monestir hi tenia l’església; no se sap si es tracta d’un error o bé que l’església de Sant Quirze havia deixat de tenir culte, cosa que no sembla pas que fos així. No es té cap més notícia d’aquesta església fins a l’any 1628, que el procurador del prior Sampsó concedí llicència a Pere Muner, pagès de Santa Maria, per a fer i tenir corrals per a tota classe de bestiar en el terme de Rúbies, en la partida de Sant Quirze. Encara que només s’esmenti com a partida, s’ha de creure que l’església encara tenia culte, ja que pocs anys després, a mitjan segle XVII, Roig i Jalpí afirmava que el monestir de Santa Maria de Meià tenia l’església de: “San Quirze Martyr, en la Grallera, en dicho término [de Rúbies]”. (ABC)
Actualment es troba enderrocada del tot. Només en queden alguns vestigis dels murs, que permeten la reconstrucció de la planta: era d’una sola nau, possiblement coberta amb un embigat, sense absis diferenciat, almenys pel que sembla deduir-se de les restes actuals. La porta s’obria en la façana sud, i no hi ha traces, per la migradesa de les restes conservades, de les altres obertures que sens dubte devia tenir l’església. El parament, en allò que és visible, presenta un aparell molt rústec de carreuó a penes escairat, disposat en filades uniformes, que evoca les formes constructives de la fi del segle XI. (JAA)