Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
afro-
Música
Prefix que, en locucions com "música afroamericana" o "música afrocaribenya", denota les influències africanes en la música d’aquestes regions.
La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova
Miguel Colmeiro y Penido
Botànica
Botànic.
Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics…
Joan Claramunt i Quer
Música
Teatre
Actor, baríton i director teatral.
Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes Cançó d’amor i de guerra , 1926 El 1939 s’exilià a França, on actuà S'establí a Perpinyà 1944, on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual El seu germà Josep Claramunt i Mesa Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947 fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi teatral de l’editorial Nereida
Max Jacob
Literatura francesa
Poeta i prosista francès d’origen jueu.
Kahnweiler li publicà alguns dels primers reculls, com Oeuvres mystiques et burlesques du Frère Matorel, mort au couvent de Barcelone Fou un dels principals introductors de l’avantguardisme, tot i que seguí un camí molt personal, fruit d’una personalitat que oscillava entre el misticisme i la disbauxa L’obra que el féu famós fou Le Cornet a Dés 1917 Amic de Picasso, Apollinaire, Modigliani, Créixams, etc, fou un dels primers defensors dels artistes d’avantguarda des dels seus articles a la “Gazette des Beaux-Arts” Es reclogué al monestir de StBenoît-sur-Loire, on pintava aiguades i des d’on…
Isidor de Kíev
Cristianisme
Eclesiàstic bizantí.
Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la Biblioteca…
Joaquim Hisern i Molleras
Medicina
Metge.
Estudià al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial 1834 Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II 1843 Estudià a París les teories de Hahnemann en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante 1848, Dogmas de la…
Francisco Hernández
Biologia
Medicina
Metge i naturalista castellà.
Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els originals de la qual…
Juan José Domenchina
Literatura
Crític i poeta castellà.
Exercí el periodisme a El Sol de Madrid i participà en la política des del 1931 Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic La seva obra poètica acusa el predomini de l’erudició sobre l’emoció veritable Escriví Las interrogaciones del silencio 1918, on manifesta la seva obsessió pels temes eròtics, La corporeidad del abstracto 1929, Dédalo 1931-32, on assaja la tècnica surrealista, Azar de palabras , poesia pura a l’estil de Guillén Com a estudiós féu una Antología de la poesía lírica española 1934 i, en l’aspecte crític, Crónicas de Gerardo Rivera 1935 Publicà una novella, La túnica de Neso…
John Frederic Daniell
Meteorologia
Meteoròleg i químic anglès.
Fou el primer professor de química del King's College de Londres Inventor de la pila 1836 i de l’higròmetre 1820 que duen el seu nom i del piròmetre 1830 Estudià un procediment d’illuminació amb gas basat en l’aprofitament de les resines naturals i la trementina, que fou emprat durant força temps a la ciutat de Nova York Entre les seves obres cal remarcar Meteorological Essays 1823, Essay on Artificial Climate Considered in Its Applications to Horticulture , on demostra la necessitat de mantenir una atmosfera humida als hivernacles destinats al conreu de plantes tropicals, i…
arpegiat
Música
Execució de forma successiva i no mesurada de les notes d’un acord.
Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot