Resultats de la cerca
Es mostren 31518 resultats
Sant Bartomeu de l’Argentera
Art romànic
El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil…
Sant Miquel de Suterranya (Tremp)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, amb un absis molt desenvolupat, cobert encara amb l’antic llosat Arxiu Gavín La capella de Sant Miquel és al cim d’un tossalet que domina el poble de Suterranya, des d’on s’hi arriba per un camí en direcció nord Mapa 33-12290 Situació 31TCG310692 Per a arribar a Suterranya cal agafar un trencall que parteix de la carretera comarcal 1 412, poc després de Vilamitjana, a mà esquerra venint de Tremp JAA Història Aquesta capella no apareix en la documentació coneguda fins a l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Suterranya MLIC Església…
Sant Miquel de Vallmanya (Tordera)
Art romànic
Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la…
Sant Jaume de Montagut (Querol)
Art romànic
Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona El 7…
Sant Joan Baptista de Montfort
El poble de Montfort és situat a uns 750 m d’altitud, just a la capçalera de la Bolzana, prop del Tuc Dormidor Entre els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada en la documentació vall de Santa Creu, la qual, al segle X, era possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Així consta en un precepte del rei Lotari, datat l’any 958 i atorgat en favor del mencionat cenobi, i en dues butlles papals expedides, respectivament, per Joan XIII l’any 968 i per Sergi IV el 1011 Aquest darrer document, el més explícit, menciona entre les esglésies que pertanyien al cenobi de…
Sant Julià de Jusseu (Graus)
Art romànic
Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ ecclesie de Jusseu , juntament amb quatre porcioners, pagà 156 sous,…
Sant Vicenç d’Aladernet (Balsareny)
Art romànic
Situació Torrella a la base de la qual fou bastit el temple romànic Al seu costat i a la part inferior hom pot veure encara l’arc d’obertura de l’absis del temple preromànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església, pertanyent al municipi de Balsareny, són situades en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga i sota la torre de Castellnou, a la banda ponentina del terme Long 1°50’40” — Lat 41°51’15” L’accés a Aladernet es fa per mitjà de la carretera de Manresa a Berga, des d’on cal agafar la que mena a Súria Poc abans del…
Sant Quiri de Surp (Rialb)
Art romànic
Situació Interior de la capella, on manca tot el mur de ponent, ara aprofitada com a cabana ECSA - JA Adell La capella de Sant Quiri es troba isolada, en uns camps, a llevant del poble de Surp Mapa 33-10214 Situació 31TCH468017 Per a anar-hi des de Surp cal prendre el camí que, en direcció a llevant, passa pel costat de l’església parroquial de Sant Iscle i del cementiri, i en un quart d’hora de caminada ja es veu l’església, adossada pel costat nord a un marge entre dos camps, i que fa de cabana JAA Història L’única referència documental coneguda d’aquesta capella…
Sant Esteve d’Estaís (Espot)
Art romànic
Situació Absis de l’església, l’única part ben definida d’època romànica que resta en l’edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a l’extrem sud-est del poble d’Estaís, que és situat sobre la carretera de son a Espot, ja dins la vall d’Espot JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH454155 Història La referència documental més antiga coneguda del lloc d’Estaís és de l’any 1090, en la donació d’un excusatum a Estaís, que fan el comte Artau II i els seus familiars al monestir de Santa Maria de Gerri Per aquest document hom sap que, en aquest moment, Estaís era vila…
Sant Cristòfol de Nevà (Toses)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons M Anglada Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol es troben a la part més alta del poble de Nevà, l’únic del municipi que es troba a la banda oposada a la vall És a 1 207 m d’altitud, i al vessant de tramuntana de la vall de Toses Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 S’hi va per una pista asfaltada de 4 km que surt de Planoles i també des de Planés per la part baixa, i que travessa la línia fèrria i el riu Rigard, amb 2 km de recorregut MAB Història El poble…