Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987. Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner.
De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII; així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ecclesie de Jusseu, juntament amb quatre porcioners, pagà 156 sous, per la qual cosa cal pensar que les seves rendes no eren pas petites. L’any 1493 l’ardiaca de Ribagorça hi capbrevava, segons mesura de Graus, deu cafissos de blat, altres tants d’ordi i de civada, mig de mixtura, dos cafissos de sal i l’onzè de les quartes episcopals.
L’actual església parroquial de Sant Julià és un edifici del segle XVII, de nau única, amb un campanar de torre octagonal. A l’interior, les voltes i el cor elevat són decorats amb unes interessants guixeries d’estil mudèjar.