Situació
Interior de la capella, on manca tot el mur de ponent, ara aprofitada com a cabana.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Sant Quiri es troba isolada, en uns camps, a llevant del poble de Surp.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH468017.
Per a anar-hi des de Surp cal prendre el camí que, en direcció a llevant, passa pel costat de l’església parroquial de Sant Iscle i del cementiri, i en un quart d’hora de caminada ja es veu l’església, adossada pel costat nord a un marge entre dos camps, i que fa de cabana. (JAA)
Història
L’única referència documental coneguda d’aquesta capella és de la visita pastoral del 1758, on es fa constar que és una capella de la parròquia de Surp, de l’oficialat de Sort, i que “está decente”. (JAA-MLIC)
Església
Planta d’aquest petit temple, fruit de dues etapes diferents de construcció.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, a la qual manca tot el mur de ponent i actualment funciona com un porxo. La nau és coberta amb estructura de fusta, de carener suportat per tres encavallades, i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.
Al costat sud hi ha una porta paredada, resolta amb llinda de fusta, i al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que són les úniques obertures que es conserven en l’edifici.
L’aparell és de reble molt irregular, fet de pedra llosenca, agafada amb fang i morter de calç en l’arrebossat, en els murs de la nau, i més ordenat a la part baixa de l’absis, mentre que l’arc presbiteral, els seus brancals i la volta absidal són fets de carreus de pedra tosca, perfectament tallats i aparellats. En el sector de l’absis es conserven importants sectors de l’arrebossat de calç, molt fi, que constituïa l’acabat original dels paraments.
En el centre de la curvatura absidal es dreça el massís d’obra del suport d’altar, acabat amb un arrebossat molt semblant al dels murs, en el qual es veuen vestigis molt esvaïts de decoració mural, consistents en ratlles de pintura vermella.
El sector sud de l’absis s’assenta en part sobre la roca i en part sobre terrenys de farciment, que potser han estat rebaixats posteriorment. Aquesta fora la causa de les pèrdues de verticalitat del mur sud i les importants lesions de la volta i arc, que han obligat al seu estintolament per tal d’evitar-ne la ruïna.
Les façanes són llises i mancades d’ornamentació, llevat d’una motllura bisellada, de pedra tosca, en el ràfec absidal.
La coberta, de lloses, presenta una solució molt particular en unificar el nivell del carener de la nau i de l’absis, en comptes de la fórmula més comuna d’acusar-hi la diferència d’alçades.
Aquest fet, unit al gran contrast que es fa palès en la tecnologia constructiva entre la nau i la volta absidal, pot fer pensar que l’edifici actual és resultat de la substitució de la nau de l’església original, que hem de considerar obra rural del segle XII, sense excloure la possibilitat de contemporaneïtat entre nau i absis. (JAA)