Resultats de la cerca

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les…

Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant…

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’…

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans…

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement,…

Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la…

Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar,…

Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí…

Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el…

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu…