Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
mandíbula de Banyoles
La mandíbula de Banyoles, el vestigi de l’home de Neandertal més important a Catalunya. Fou recollida el 1887 per Pere Alsius
© Arxiu Fototeca.cat
Paleontologia
Mandíbula d’un home preneandertalià, d’uns 90 000 anys, trobada prop de l’estany de Banyoles (el Pla de l’Estany).
És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles
surf de vela

Practicant surf de vela a la platja de Pals
Arxiu A. Galí
Altres esports nàutics
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.
En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant
estany de Certascan

estany i pic de Certascan
© Xevi Varela
Estany
Estany de la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l’est del pic de Certascan
(2.853 m alt.).
Desguassa, mitjançant el riu de Certascan , al riu de Lladorre Darrerament hi ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan
teorema de Ceva

teorema de Ceva
Matemàtiques
Teorema segons el qual, prenent tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB d’un triangle de vèrtexs A, B i C, les rectes AX, BY i CZ són concurrents si, i solament si, (BX ⁄ CX) · (CY ⁄ AY) · (AZ ⁄ BZ) = –1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui –1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = –1 Aquest teorema és dual del teorema de Menelau
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
pa de barra

Pa de barra
Pa de forma allargada, més ample del mig que dels extrems, que acaben en punta.
post de planxar

post de planxar
Llar
Post llarguera, folrada de roba, sovint amb petges, damunt la qual hom planxa la roba.
compàs de reducció

compàs de reducció
Matemàtiques
Compàs que permet passar d’una mida a una altra de proporcional (canvi d’escala).
regadora de Filipines

regadora de Filipines
Zoologia
Porífer de l’ordre dels hexasteròfors, de la família dels euplectèl·lids, amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes i encaixades les unes amb les altres, que constitueixen una figura cilíndrica o d’urna.
Marina, d’aigües profundes i mars tropicals, es troba especialment a l’oceà Pacífic