Resultats de la cerca
Es mostren 90648 resultats
llíssera

Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
arc aòrtic
Anatomia animal
Cadascun dels vasos circulatoris en forma d’arc que s’originen a partir de l’aorta ventral i que es reuneixen per formar l’aorta dorsal, en els embrions dels vertebrats.
En els animals adults perduren només en els peixos, relacionats amb els arcs branquials N'existeixen típicament sis parells, disposats bilateralment en el cos en principi, cada parell correspon a un parell d’arcs viscerals Això només en els embrions, perquè amb la reducció o transformació dels arcs viscerals, els arcs aòrtics sofreixen una regressió, cada cop més acusada des dels vertebrats inferiors als superiors, o bé es transformen en altres estructures El primer parell es redueix en estadis encara molt primitius el segon, així com la resta, perdura en àgnats i…
Jorge Afonso
Pintura
Pintor portuguès al servei dels reis Manuel I i Joan II.
A Lisboa dirigí un gran taller on treballaren els artistes més anomenats del país, però no és coneguda cap obra d’ell amb seguretat Possiblement és autor de les pintures del deambulatori dels templers a Tomar ~1515, amb influència flamenca
butè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C 4
H 8
, dels quals existeixen els següents: 1-butè, cis
-2-butè, trans
-2-butè i isobutilè
.
Els tres primers són butens normals, i el darrer és el 2-metilpropè El butè es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir gasolina comercialment és obtingut també per deshidrogenació del butà És emprat per a l’obtenció de l’octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals
Colorado

Vista de l’altiplà Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat de l’oest dels EUA.
La capital és Denver L’estat té tres regions ben diferenciades a l’est, els piemonts de les Rocalloses, plana alluvial inclinada cap a l’est i molt erosionada les Rocalloses, que el travessen de nord a sud, constitueixen la divisòria d’aigües entre l’Atlàntic i el Pacífic i comprenen les serralades de Front i Sawatch Mount Elbert, 4396 m, les quals continuen cap al sud per la serra de Sangre de Cristo, i deixen al mig la vall de San Luis i la de San Juan l’oest és ocupat per l’altiplà de Colorado El clima presenta unes grans diferències regionals a Denver és fresc i àrid 9,6° de temperatura…
directiva de serveis
Dret
Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa als serveis del mercat interior, que té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea.
Amb la intenció de consolidar un mercat competitiu de serveis que garanteixi la circulació d’aquestes prestacions en tot el territori de la Unió tot fent efectiva la llibertat d’establiment És regulada per la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell Europeu 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea La incidència de la directiva de serveis en el dret dels estats membres de la Unió Europea ha significat una reforma substancial de la…
alcadiè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules dos enllaços dobles.
Quan aquests dos enllaços estan separats per almenys un carboni saturat com, per exemple, en el 2,5-heptadiè CH 3 CH=CHCH 2 CH=CHCH 3 , les propietats dels alcadiens són les generals de la sèrie olefínica olefina Manifesten, però, propietats especials els alcadiens anomenats allens , en els quals els dos enllaços dobles parteixen d’un mateix carboni, i els pertanyents al grup dels diens conjugats , en els quals els esmentats enllaços parteixen de carbonis contigus
alvèol
Entomologia
Cadascun dels compartiments o les cel·les de la bresca d’alguns insectes socials.
Els de l’abella són de secció hexagonal i de mida variable En cada un dels més petits, la reina hi diposita un ou, que donarà lloc a una obrera En cada un dels grossos, hi diposita un ou no fecundat, del qual naixerà un mascle desenvolupat partenogenèticament Els de les futures reines són molt grans, irregulars, i estan situats a les extremitats de les bresques D’altres alvèols serveixen de magatzem de la mel i del pollen
Els Quatre Z
Els Quatre Z
© AVUI
Música
Grup de músics valencians creat a l’inici de la dècada dels seixanta.
Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc Enregistraren el primer disc el 1964 Posteriorment, a la fi de la dècada dels seixanta, el grup es dissolgué L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet
llangardaix

Llangardaix
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, amb el cap deprimit i gros i el tronc prim i esvelt.
Els mascles, d’uns 30 cm, són més llargs que les femelles Té dues aletes dorsals juntes la primera és alta i punxeguda, en forma de falç, i la segona és més llarga i la meitat d’alta l’aleta caudal és llarga, arrodonida per darrere i espatulada Les parts superiors tenen un color gris groguenc o gris verdós vermellenc, amb petites taques fosques i clares als flancs i d’un gris blanquinós a la part inferior Habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic N’hi ha a les costes dels Països Catalans, juntament amb les espècies Cbelenus, Cmaculatus, Cfasciatus, Clyra , etc, de forma similar i de colors vius