Resultats de la cerca

El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions  El doctor Livingstone, suposo  1985,  El rei del mambo  1985, premi Just M Casero, 1983,  Botxenski i companyia  1988,  Avaria  1990,  Golf  1991, l’antologia de contes  Llarga vista Narrativa 1982-2002  2003 i  Sis homes  2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les novelles  La millor…

És dedicat a la recerca avançada sobre el diagnòstic i el tractatment d’un ampli ventall de malalties i transtorns de la salut, entre els quals del sistema metabòlic fetge, aparell digestiu, nutrició, oncologia i immunologia, malalties neurològiques, malalties relacionades amb la pobresa i el desenvolupament de tecnologies de diagnòstic i terapèutiques Absorbeix part dels serveis de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS, vinculat a l’ Hospital Clínic , a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson  Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall’, 1998 i a…

A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un…

També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…

Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina i es…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Morera, Millet, Zamacois i Massià, i on obtingué el títol de viola En fundar-se, el 1944, l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per E Toldrà, n’aconseguí la plaça de violista Posteriorment, i fins el 1980, fou violista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’A Ros Marbà La seva passió per la música vocal el dugué a participar com a cantant en nombroses formacions Fundà la Capella Clàssica Polifònica amb E Ribó, i, juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet, el grup de veus masculines Quartet Vocal…

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…