Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
Miquel Àngel Vidal i Pons

Miquel Àngel Vidal i Pons
Arx. M. À. Vidal
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat…
Fumarell alablanc
El fumarell alablanc és un migrador regular que durant el pas primaveral apareix al litoral, barrejat sovint amb el fumarell negre A les Balears és també un migrador primaveral, però escàs, amb citacions a totes les illes, especialment a Mallorca El període de pas és curt, ja que comença al final d’abril 240482, data extrema i es perllonga fins al començament de juny 020676 al delta del Llobregat i 060681 a Sarinyena La major part del pas es produeix, però, el maig, especialment a les seves dues primeres desenes Sobre 56 citacions de 23 anys diferents 1871-1984, 46 corresponen al…
Joves de Mallorca per la Llengua
Associació juvenil que defensa la llengua catalana a les Illes Balears nascuda l’1 de juliol del 1994.
Es formà arran de la coordinació d’una quarantena d’entitats juvenils mallorquines per crear una plataforma en defensa de la llengua, que al cap de poc es convertí en una associació independent Nascuda amb l’objectiu d’impulsar la normalització lingüística, sobretot entre els joves i promoure l’associacionisme juvenil, posà en marxa campanyes i actes on es mesclaven els caràcters lúdic i reivindicatiu En aquest context posaren en marxa el Correllengua el 1995 El primer es féu a Mallorca i consistia en una cursa anual no competitiva de relleus que creuava tota l’illa, però aviat s’escampà per…
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
Primer dia de gratuïtat del túnel de Sóller
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, assisteix a l’acte simbòlic per a eliminar el peatge del túnel de Sóller, de pagament durant vint anys Prèviament, l’empresa havia aixecat les barreres sense comunicar-ho al Consell de Mallorca, que a partir d’ara el gestionarà directament La concessió acabava l’any 2022, però el Govern ha decidit el rescat del túnel, que es quantifica en 16,29 milions d’euros
La Generalitat de Catalunya cedeix al Govern balear el senyal de TVC a les Illes
Els presidents dels governs de Catalunya i les Illes Balears, Jordi Pujol i Jaume Matas, signen a Palma un acord segons el qual el primer cedeix al Govern balear el control del senyal de les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a les Illes Divendres passat, Matas ja va signar a Bunyola un acord similar amb el president valencià, Eduardo Zaplana, que afectava el senyal de la televisió pública del País Valencià
Crítiques del Consell d’Europa a Espanya pel tracte al català
El Consell d’Europa presentà el cinquè informe sobre les llengües regionals i minoritàries a l’Estat espanyol Hi esmenta la situació "preocupant" del català al País Valencià, d’on critica el model d'ensenyament, l’ús insuficient a la justícia i a les delegacions de l’Estat i la imposició del castellà a l’etiquetatge Destaca també millores significatives a les illes Balears, i reclama mesures urgents a Aragó i Múrcia
fandango
Música
Dansa cantada hispànica de parella que té diverses modalitats: malaguenya, granadina, murciana, asturiana, valenciana, etc, segons els llocs d’origen.
És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu
boscarla

Boscarla de canyar (A.scirpaceus)
© Biopix
Ornitologia
Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus (família dels muscicàpids), que fan uns 13 cm, insectívors i de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i iguamolls.
La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans
Casimir de Bofarull i Miquel
Història
Militar
Militar.
Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina