Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Antonio Tabucchi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del…
Àustria 2010
Estat
El fantasma de la ultradreta a Àustria va tornar a prendre forma després de la mort sobtada del seu líder carismàtic, Jörg Haider Així, al desembre del 2009, el Partit de la Llibertat d’Àustria FPÖ i la regionalista Aliança per al Futur d’Àustria BZÖ van acordar fusionar-se i sumar esforços a la Caríntia, feu del BZÖ, i al conjunt del país, representat per l’FPÖ A mitjan març es va conèixer la situació de coqapse en què es trobaven els òrgans de representació de la minoria eslovena a Caríntia Aquesta minoria, que gaudeix de certs drets com a minoria lingüística des del 1920, podria deixar de…
Jaume Pou i Berard
Cristianisme
Cardenal, conegut com a Puteus.
Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà…
Grècia 2009
Estat
Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i vagues, en què…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de…
màster
Educació
Estudi de segon cicle que d’acord amb la Declaració de Bolonya tindrà una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120.
Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional
grau
Educació
Primer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Incorpora l’ensenyament bàsic i de formació general, juntament amb altres continguts adreçats a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional L’objectiu és aconseguir la capacitació dels estudiants per a integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació adequada La superació del cicle dóna dret a l’obtenció del títol corresponent, amb la denominació que, en cada cas, acordi el govern La durada, d’acord amb els diferents estudis i experiències europees, haurà d’ésser d’entre els 180 i els 240 crèdits europeus
doctorat
Educació
Tercer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Tindrà com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació Aquesta formació podrà articular-se mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent, que consistirà en un treball original d’investigació La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor L’estudiant, una vegada hagi assolit un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau, o quan es trobi en possessió del títol oficial de màster, podrà sollicitar la…
dret italià
Dret
Dret vigent a Itàlia.
Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a…
Torquato Tasso
Literatura italiana
Poeta italià.
Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina