Resultats de la cerca

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935

Cap al 1500 anà a Verona, on fou alumne de Liberale Mare de Déu amb el Nen i sants , a l’església de San Zeno, Verona Excellí com a retratista, amb una producció abundosa que mostra influències directes de Giorgione i Ticià Retrat de jove Alte Pinakothek, Munic i Retrat d’home Pinacoteca Brera, Milà Pintà també al fresc catedral de Verona, 1534, on el seu estil, noble i equilibrat, s’acosta, però, als postulats manieristes

A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

Treballà des de molt jove en un obrador d’escultura a Barcelona Exposà a Saragossa, i el 1929 anà a París, on fou influït per H Laurens, O Zadkine, C Brâncuşi i H Arp conreà una mena de cubisme que no deixà fins el 1937, després d’haver tornat d’una llarga estada a Roma 1933-36 Els darrers anys de la seva vida assolí una abstracció fruit d’una extrema estilització de les formes naturals

Treballà a Salzburg 1478-97 i a Passau, on pintà un retaule sobre la Vida de Maria 1490 i un altre de la Passió 1492 El seu fill Rueland Frueauf , dit el Jove , ~1470 — Passau, ~1545, treballà a Passau del 1497 al 1545, on féu pintura religiosa, remarcable pel detallisme preciosista del paisatge de fons Té obres amb escenes de la Passió , de la Vida de Sant Joan Baptista i de la Llegenda de Sant Leopold

Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta

De jove, conreà el dibuix i la pintura al taller de Juan Espinal, a Sevilla, i amb Mengs a Madrid Animat per Jovellanos, es dedicà a la investigació Publicà el Diccionario de los más ilustres profesores de bellas artes en España 1800, un gran nombre d’estudis i monografies, i Noticias de los arquitectos y la arquitectura en España 1829, sobre les dades compilades per Eugenio Llaguno Hom en publicà pòstumament Sumario de las antigüedades romanas en España 1832

S'establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a installar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi