Resultats de la cerca
Es mostren 1263 resultats
Castell de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a 502 m d’altitud, al sector de ponent del terme, just a la plana de Guissona Aquest indret formà part, a l’edat mitjana, del terme del castell de Talteüll, i per tant les seves vicissituds històriques cal suposar que anaren lligades a les de l’esmentada fortalesa El “ termino de Macoteres ” és esmentat l’any 1040 en la donació d’un alou al terme de Guissona, feta per Llop Mir i la seva esposa El fet que les poques referències que s’han localitzat del castell de Massoteres corresponguin al segle XIV, pot fer apuntar com a hipòtesi que, tot i l’…
Sant Esteve de Bar (el Pont de Bar)
El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…
Sant Pere de Lavern (Subirats)
Art romànic
L’església actual d’estil neoromànic fou edificada entre els anys 1912-15 al mateix lloc on hi hagué l’antiga, la qual fou completament enderrocada Aquesta era una construcció plena d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica, tal com es pot veure en algunes fotografies de l’època que es conserven El nou edifici aprofità material de l’anterior, sobretot carreus de pedra, alguns amb senyals de picapedrer Possiblement aquesta església s’esmenta ja el 917, any en què Ermenard…
Sant Julià d’Argelaguer (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050, on es diu…
Ictineu
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat editat el 1979 per Edicions 62 a cura de Francesc Artal, Pere Gabriel, Enric Lluch i Francesc Roca i que se subtitula Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (segles XVIII-XX).
És un recull de 352 articles que configuren un balanç crític de part de la producció científica apareguda en l’àmbit dels Països Catalans des del s XVIII fins als anys setanta del segle XX Fou creat amb l’objectiu de fer un “diccionari d’idees”, incidint en les ideologies existents rere la producció científica Seguia la línia de la història anomenada total o global i intentava obrir un espai a la història de les ideologies, de les mentalitats i de la cultura Es creà en un moment, després del franquisme, en què calia recuperar un enorme buit en el camp de les ideologies i de les seves…
Carles Capdevila i Recasens

Carles Capdevila i Recasens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Cinematografia
Periodisme
Escriptor i actor.
Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort , La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…
, ,
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Castell d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes del sector oest, el més enlairat, on sembla que hi havia el nucli principal del castell ECSA - J Bolòs Vestigis de la bestorre quadrangular que destaca al sector de llevant del castell ECSA - J Bolòs El castell d’Areny es troba estratègicament situat al cim d’un esperó rocós de la serra de Berganui que barra la vall de la Noguera per la banda de ponent, davant d’Orrit, i alhora domina la confluència de les encaixades aigües de la Valira de Cornudella Al seu peu, hi ha la vila d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG123814 Si sortim del costat de l’església…
Biblioteca Pública de Mallorca
Historiografia catalana
Biblioteca pública instal·lada, des del 1955, a la Casa de la Cultura de Palma, i gestionada des del 1983 pel Govern de les Illes Balears, tot i que la titularitat de la institució continua essent de l’Estat.
Desenvolupament enciclopèdic La collecció bibliogràfica fou creada a Palma el 1835 per iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País S’obrí el 1847 quan s’ajuntà amb els fons de la Biblioteca Pública, creada amb la finalitat de recollir els llibres dels convents tancats després de la desamortització de Mendizábal La seva primera seu fou el convent de Montision L’interès historiogràfic de la Biblioteca Pública de Mallorca rau en el seu fons antic, d’una gran riquesa i un dels més importants de l’Estat espanyol 1312 manuscrits, 724 incunables i 24400 obres impreses entre els s xvi i…
Torre de Cortsaví
Situació Torre construïda per a reforçar la defensa del castell de Cortsaví ECSA - A Roura Aquesta torre es dreça al cim d’un serrat, a uns 300 m a ponent i en línia recta del poble i el castell de Cortsavi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34″ 42″ E Per a arribar al poble de Cortsaví cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un cop a la vila, un corriol que surt del sector nord-oest de la població permet pujar fins a la torre EBP Història La torre de Cortsaví degué ésser bastida per tal de reforçar la defensa del proper castell del mateix nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina