Situació
Torre construïda per a reforçar la defensa del castell de Cortsaví.
ECSA - A. Roura
Aquesta torre es dreça al cim d’un serrat, a uns 300 m a ponent i en línia recta del poble i el castell de Cortsavi.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 28′ 2″ N - Long. 2° 34″ 42″ E.
Per a arribar al poble de Cortsaví cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. Un cop a la vila, un corriol que surt del sector nord-oest de la població permet pujar fins a la torre. (EBP)
Història
La torre de Cortsaví degué ésser bastida per tal de reforçar la defensa del proper castell del mateix nom. Hom desconeix qualsevol referència documental d’aquesta edificació, probablement construïda al segle XIII. Es pot suposar que s’alçà en temps d’Ermessenda de Cortsaví i el seu marit Bernat Hug I de Serrallonga, però també hi hauria la possibilitat que hagués estat construïda pels successors dels esmentats senyors de Cortsaví, per tal de fer front a les lluites entre Jaume II de Mallorca i Pere II de Catalunya-Aragó. (PP-JBH)
Torre
Planta, alçat i secció d’aquesta torre.
R. Mallol
Es tracta d’una torre cilíndrica i esvelta, que es manté en uns 10 m d’alçada. El diàmetre del seu espai intern és de 2, 50 m i el gruix del mur fa 2 m, de manera que el diàmetre total és de 6, 50 m. S’hi afegí un gran contrafort, que sobresurt 1, 50 m i folra el parament extern fins a poc menys de la meitat de la seva alçada, i envolta la torre per tot l’entorn menys pel sud, on hi havia l’entrada.
La porta no s’ha conservat, perquè en aquest costat de migdia el parament de la torre caigué i va crear un esvoranc enorme, el qual, des de la base, va perdent amplada fins gairebé a l’extrem superior del mur (l’esvoranc ha estat tapat en unes obres recents, com s’explica més endavant).
L’interior és dividit en dues plantes, cobertes amb voltes semiesfèriques o cupulars, situades a uns 5 m d’elevació sobre els paviments respectius. Són fetes amb llosetes, que formen filades concèntriques, i morter. Una escala, dins el gruix del mur i al costat de ponent, permetia la comunicació entre les dues plantes; el seu accés és enlairat i s’hi obre una sagetera. Només es veuen dues espitlleres, més petites, a llevant, situades a diferents nivells. Hi ha restes d’una obertura rectangular a la part alta, vers el sud; potser d’un matacà desaparegut.
La torre ha estat bastida amb un aparell rústec, amb blocs de granit escantonats, de formes boterudes, però de mides força uniformes, que s’han sedimentat en sentit horitzontal. El contrafort presenta un aparell molt més descurat. A tot el costat nord hi ha dos rengles de grans encaixos, com per a sosteniment de bigues, la qual cosa fa pensar que hi hagué alguna construcció afegida, de la qual, en tot cas, no es veuen altres testimonis materials.
Des d’aquesta torre de Cortsaví és visible la torre del Coll de la Porta (o de Vetera), enlairada cap a tramuntana. De fet, ambdues presenten la mateixa estructura, igual que la torre d’en Mir (o del Mir), a Prats de Molló i la Presta, i altres torres de guaita nord-catalanes.
Cal suposar, com ja hem dit, que degué ésser bastida durant el segle XIII. La seva situació potser s’explica, en part, perquè dominava espais que quedaven amagats de la visual de Vetera, com ara el fondal de la Fou.
L’any 1995, el municipi de Cortsaví va realitzar obres de consolidació i restauració a la torre. Eren molt necessàries, ja que la integritat de la construcció perillava, a causa d’un gran forat que feia témer alguna ensulsiada. Hom ha tapat l’esmentat forat amb el mateix tipus de pedra que s’emprà en la construcció de la torre, però no totalment. A la base s’ha deixat un forat molt més petit, que serveix de porta. Amb bon criteri hom li ha donat una forma o contorn com el que tenia el gran esvoranc. També s’ha consolidat la fonamentació amb un reforç al basament. (JBH-EBP)
Bibliografia
- Pous, 1981, pàgs. 72 i 107
- Buron, 1989, pàg. 274