Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Dresden
Ciutat
Capital del land de Saxònia, Alemanya, situada a la vora del riu Elba.
Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 630 216 h i la ciutat fou destruïda en un 60% Important nucli industrial indústria ceràmica, òptica, d’instruments musicals, química, arts gràfiques, tèxtil, alimentària, electromecànica i centre comercial port fluvial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Technische Universität Dresden, fundada el 1828, i Hochschule für Verkehrswesen “Friedrich List” Dresden, el 1952 Colònia de pescadors eslaus constituïda durant l’alta edat mitjana, el seu nucli fonamental fou creat pel…
Luigi Cherubini
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’…
Felip Senillosa
Literatura
Matemàtiques
Enginyer i escriptor.
De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar…
Jean-Eugène Robert-Houdin
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista francès expert en telepatia i percepció extrasensorial.
És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per neutralitzar la…
general Dugommier
General Dugommier
© Fototeca.cat
Història
Militar
Nom amb què és conegut el militar francès Jacques-François.
Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’…
Museu Egipci
Museu
Institució museística del Caire, màxim exponent de l’arqueologia i la història antiga d’Egipte.
El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el segle XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli, i es començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador…
josepet
Història
Denominació popular de cadascun dels membres de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona (1808) per l’administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.
No duien uniforme, sinó només una escarapella amb els colors de la bandera francesa La formaven principalment els súbdits francesos i italians residents a Barcelona El nom provenia del jurament de fidelitat que havien de prestar a Josep Bonaparte Reorganitzada el 1813 amb el nom de Guàrdia Nacional, a Girona també foren creades tres companyies de josepets
Puçol
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al seu extrem septentrional, al límit amb el camp de Morvedre, estès des de la mar, on hi ha la platja baixa i sorrenca i una zona de marjals, dessecats en part (antic estany de Puçol, en part al terme de Sagunt, que desguassa a la mar per diverses goles, com la de l’Estany i la del Pas de les Eugues), fins als contraforts meridionals de la serra Calderona i del Picaio de Sagunt.
El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció immigratòria que han…
Frederic Camp i Llopis
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Condicionat per la formació jurídica i per la filiació catòlica, tota la seva obra se centrà en l’estudi de la Catalunya del període napoleònic El títol del seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona – Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública de Don Federico Camp Llopis Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941– constituí una mena de síntesi de la seva tasca historiogràfica Mantingué la tesi que durant la invasió napoleònica, els catalans tingueren una actitud…
dret occità
Dret
Dret propi d’Occitània.
Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat occitana lluità…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina