Resultats de la cerca

Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals Felip II, per…

Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió del Tractat de…

El terme, que al principi només es referia al minusvàlid físic, ha anat suplint els de deficient, incapacitat, disminuït, invàlid, etc Poden distingir-se diversos tipus de minusvàlid sensorial cecs, sords, de l’aparell motor amputacions, mental deficients mentals i minusvàlid a conseqüència d’una malaltia interna crònica Segons el grau d’afectació hom distingeix el minusvàlid lleuger, que manté encara una independència personal, el minusvàlid mitjà, que mercès a una rehabilitació es pot integrar bé en la societat, i el minusvàlid greu, que necessita indispensablement l’ajut d’una…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de…

El qual contingut es caracteritza per un estat que oscilla entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscillar entre l’atracció i la fugida L’emoció comporta reaccions fisiològiques el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit La natura de l’emoció i el sentit de les repercussions que se'n deriven continuen sotmesos, malgrat els estudis que n'han estat fets, a explicacions hipotètiques Així, hom interpreta les modificacions que en l’adaptació a la realitat comporta l’emoció com a fruit…

A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una…

Aquestes lesions són considerades de natura degenerativa i hom les assimila a una mena de senectut articular prematura Les causes de l’artrosi no són encara ben conegudes, però hom les suposa dependents bé de les característiques físiques o bioquímiques del cartílag articular, bé de les condicions mecàniques defectuoses a les quals es troba sotmès L’artrosi es localitza especialment a les articulacions intervertebrals, a les coxofemorals, als genolls, a les articulacions interfalàngiques de les mans, a la trapezometacarpiana i a la metatarsofalàngica del dit gros del peu Apareix, generalment…

Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de…

Descendent de nobles tàtars al servei dels prínceps de Moscou Favorit d’Ivan IV el Terrible, bandejà els boiars del poder i assumí la regència del tsar Teodor, durant la qual formalitzà una treva amb Polònia i Suècia després d’haver-se annexat les costes del golf de Finlàndia i Carèlia En morir Teodor I es féu elegir tsar Alliberà l’Església ortodoxa russa de la submissió a Constantinoble i instituí la servitud de la gleva 1597 Morí sobtadament i el seu fill Teodor II fou occit pel fals Dimitri, que ocupà el tron La seva figura constitueix el personatge central de l’obra homònima Borís…

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud…