Resultats de la cerca
Es mostren 1366 resultats
Patxi Andión
Música
Nom pel qual fou conegut el cantautor i actor basc Joseba Andion González.
S’inicià com a músic d’adolescent en diversos grups de rock Després d’uns mesos com a mariner en un vaixell pesquer, s’establí a París com a cantautor i hi conegué Jacques Brel, que l’influí en aquest vessant La dècada de 1970 s’involucrà en l’antifranquisme militant d’extrema esquerra i es convertí en un destacat autor i intèrpret de cançons de tema politicosocial i romàntic Esdevingut una icona de la Transició , publicà diversos àlbums Retratos , 1969 Once canciones entre paréntesis , 1971 Palabra por palabra , 1972 Posiblemente , 1972 A donde el agua , 1973 José María Iparraguirre …
La Nova Cançó
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 85 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster,…
Maria Rosa Ester i Güera
Cinematografia
Muntadora i cantant d’òpera.
Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment…
Teo Edo Farré

Teo Edo Farré
CN Sabadell
Natació
Nedador.
Especialista en proves de mig fons, fons i estils, s’inicià a l’Associació Esportiva Trinitat Vella Becat al CAR de Sant Cugat per la Federació Catalana, competí pel Club Natació l’Hospitalet, el Club Natació Sabadell i el Club Natació Sant Andreu En la dècada dels noranta es proclamà campió de Catalunya en diverses proves, tant en l’àmbit individual com en el de relleus i de clubs En l’àmbit estatal fou campió en 400, 1 500 i 5 000 m lliure, 400 m estils i, en proves de relleus, amb el CN Sabadell i el CN Sant Andreu El 1999, baté les plusmarques espanyoles de 800 i 1 500 m lliure, i es…
possessió diabòlica
Etnologia
Religió
Estat mental que es tradueix en un comportament considerat per una comunitat amb unes determinades creences màgiques o religioses com una demostració que l’individu que el pateix és sota la influència d’una força d’origen sobrenatural.
És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la…
revista
Música
Gènere teatral de varietats, de contingut generalment satíric i picant.
Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat de vegades amb contingut polític, són l’element principal, juntament amb les allusions sexuals Afí a la comèdia musical, el music-hall , el cabaret, l’opereta, la revue que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’…
Burt Reynolds

Burt Reynolds
(CC0)
Cinematografia
Actor i director de cinema nord-americà.
Després que les lesions estronquessin la seva carrera com a jugador professional de futbol americà, es guanyà la vida amb ocupacions diverses, entre d’altres actuacions en espots de televisió, que li obriren el camí com a actor en sèries Dan August , 1970-71 i en el cinema El físic atlètic d’acusada masculinitat i l’aspecte entre afable i desafiant el convertiren en un actor molt popular en pellícules d’acció, entre les quals hi ha diversos westerns Navajo Joe , 1966, de Sergio Corbucci 100 Rifles, 1969, de Tom Gries Sam Whiskey, 1969, d’Arnold Laven, i altres films com ara…
El Tricicle

La companyia de teatre El Tricicle, en un esquetx de l’espectacle Slàstic
© Fototeca.cat
Teatre
Grup teatral format el 1979 a Barcelona per Joan Gràcia, Francesc Mir i Carles Sans.
Realitzà un tipus de teatre basat en el mim, sense paraules, molt influït pels clàssics del cinema mut còmic americà Lloyd, Keaton, Chaplin, etc Amb un gran èxit de públic, portaren a terme els muntatges Manicòmic 1982, Exit 1984, Slàstic 1986, Terrrífic 1991, Entretrès 1996, Tricicle 20 , Sit 2002, Garrick 2008, Bits 2012 i Ticket 2012 L’any 2016 estrenaren Hits , una selecció dels gags de la companyia des dels seus inicis, que el 2020 tornaren a presentar com a comiat després de 40 anys d’actuacions, un comiat que fou definitiu al final del 2022 amb l’espectacle Hits-Chimpum…
Empar Baró i San Martín
Teatre
Actriu.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Ercilla a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina