Resultats de la cerca

Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia,…

Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de llop 2005 premi…

L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del…

Capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma, avui desapareguda Era situada prop del mas de Gateleda La referència més antiga d’aquesta església és de l’any 1247, en què Elisenda de Fonollar, esposa del difunt Arnau de Fonollar, castlà de Selma, llegà en el seu testament a Santa Perpètua 50 sous perquè es comprés un calze de plata L’any 1322, en testar, Galceran de Montagut, cavaller i castlà de Puiglloret, va designar hereu universal dels seus béns el seu fill Bernat en el supòsit que Bernat morís sense fills o bé aquests fossin menors d’edat, heretaria els seus béns Dalmau de…

Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’Areny, la cella…

Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària Com a dramaturg publicà La Simona del castell 1935 i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta 1933, La filla del joglar 1934 i L’Eloi, ferrer de Figueres 1935 El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 groc-oliva , un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca 1938 Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest llibre—, la poesia…

A llevant de Florejacs, vers Guissona, hi ha la partida de Valltallada o Vantalada, que té els seus orígens en un castell homònim, del qual ara ja no es conseva cap vestigi El lloc de Valltallada és esmentat per primera vegada en un judici celebrat a Guissona l’any 1024, pel qual el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres del terme de Guissona que li havia usurpat injustament en la delimitació del terme de Guissona s’indica que a tramuntana afrontava, entre altres indrets, amb vallis Dalada Pocs anys després ja apareix en la documentació el castell de l’indret, quan l’…

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…

Situació Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta Aquesta planta fou feta per Josep M Pericàs al començament del segle XX planta cedida per A Pladevall El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura…