Resultats de la cerca
Es mostren 2437 resultats
Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra
Congregació de l’orde cistercenc erigida el 19 d’abril de 1616 per breu pontifici de Pau V.
El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII…
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Institut creat el 1994 per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià.
Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana IFV, organisme científic de la Universitat de València especialitzat en l’estudi del valencià i creat el 1978 a iniciativa de Manuel Sanchis Guarner, el seu primer director Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando El 1994 es transformà en l’actual IIFV A més de les finalitats docents i investigadores, l’IIFV té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià Canalitza les investigacions pròpies i les collaboracions amb altres institucions i investigadors,…
alfals

Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És…
Angola 2011
Estat
En uns fets sense precedents a Angola, uns quants centenars de joves es van manifestar al centre de Luanda per protestar contra la corrupció dels dirigents i demanar la dimissió del president José Eduardo dos Santos, en el poder des del 1979 Els joves, convocats mitjançant les xarxes socials, es van manifestar per primera vegada al març, i van repetir les protestes quasi cada mes La policia va detenir un grapat de manifestants, condemnats a penes d’entre trenta i quaranta-cinc dies de presó Les protestes confirmen el malestar del jovent urbà, que viu en la ciutat més cara del món i que veu la…
Mali 2011
Estat
En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
La sargantana pirinenca
Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…
Els problemes de l’aridesa
L’ecofisiologia del desert Per tal de comprendre per què una àrea determinada de la superfície de la Terra és un desert cal, en primer lloc, esbrinar les causes que impedeixen que hi prosperi la vegetació A la majoria dels deserts la causa primera sol ser un abastament d’aigua insuficient Per això convé saber diferenciar entre aridesa, de sequera i de desertització El grau d’aridesa d’un clima és una característica permanent i mesurable, a despit de fluctuacions La sequera, al contrari, és sempre de natura relativa i temporal, difícil de definir de manera precisa, si no és amb relació a una…
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Publicació de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) nascuda el 1952 amb una periodicitat anual.
Se suspengué, però, entre el 1955 i el 1990 i entre el 1992 i el 1994 La tercera època, des del 1994 fins als nostres dies, sembla més consolidada i manté una certa periodicitat Hi participen historiadors catalans i de fora L’interès rau en la presència de temes de Catalunya, però també s’hi publiquen treballs sobre altres llocs És el punt de referència per a molts historiadors i una plataforma de debats historiogràfics, aprofitant també els lligams que proporciona l’IEC També s’hi anuncien les te- sis que es presenten regularment a Catalunya El 2000 el director de la revista era Gaspar Feliu
alfàbrega borda
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les labiades, força olorosa, de fulles ovades, petites i serrulades, i flors purpúries.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina