Resultats de la cerca

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les…

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas

Competí fins la categoria juvenil amb el Club Ciclista Terraferma A partir del 1988 exercí com a tècnic, primer de l’equip infantil del club i posteriorment dels equips d’aficionats de primera i segona categoria El 1996 integrà la primera junta directiva del Club Ciclista Ponent i es feu càrrec de la direcció dels equips amateur , d’on sorgiren corredors com Isaac Gálvez i Rafael Milà L’any 2000 dirigí l’equip juvenil Club Ciclista Camp Clar El 2007 fou delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida Al Club Ciclista Alcoletge formà un equip d’elit i sub-23 fins el 2010 El 2011 formà…

Mestre de Lés Vall d’Aran, participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937 Abans havia estrenat La sirena varada 1934, premi Lope de Vega, Otra vez el diablo 1935 i Nuestra Natacha 1935, obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera 1937, i, a l’Argentina, La dama del alba 1944, considerada la seva millor obra, La barca sin pescador 1945 i Los árboles mueren de pie 1949 Tornà a Espanya el 1963 Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic, que no superà…

Situació Vestigis de la torre o castell que defensava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les escasses restes d’una torre de l’antic castell de Portaran es troben al nord-est del castell de València d’Àneu, damunt d’un petit turó, prop del lloc on travessava la Noguera Pallaresa el camí antic que anava cap a la Vall d’Aran Mapa 33-9181 Situació 31TCH454223 Hem d’agafar la carretera d’Alós d’Isil Passat el primer i el segon pont, en un revolt, abans d’una granja de galls fers, surt a mà esquerra un antic camí Cal seguir-lo uns 500 m, fins que…

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M…

Competí entre el 1972 i el 1979 i formà part de la selecció espanyola Entrenà el Clup Alpí Núria Masella 1980-85, fou responsable de l’estudi del Pla de Tecnificació Esportiva a Catalunya del Centre de Tecnificació d’Esqui Alpí de la Cerdanya 1988-90 i entrenà la secció infantil d’esquí de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1989-90 També ha format part de l’equip tècnic del Club d’Esquí Vall d’Aran i del Club d’Esquí Terrassa Fou membre fundador de la Comissió Tècnica d’entrenadors d’Esquí Alpí i president de l’Associació Catalana de Tècnics d’Esports d’Hivern 1990-2004…

La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…