El picot negre (Dryocopus martius), no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres (fins a 46 cm) i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle (com l’exemplar de la fotografia, al Cadí) i més curt i més posterior en la femella. Viu als boscos subalpins.
Oriol Alamany.
Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins. Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus. Així, veiem que el seu mapa de distribució comprèn les comarques de l’Alta Ribagorça, la Vall d’Aran, tots dos Pallars, l’Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa. També es troba a Andorra i a la Catalunya Nord: al Capcir, el Conflent, la Fenolleda i el Vallespir. El seu límit meridional el constitueixen les serres prepirinenques del Pallars Jussà. Cal remarcar, però, l’absència de l’espècie als boscos meridionals de la Cerdanya i a la zona alt Ter-Fresser; a hores d’ara es desconeixen les raons per les quals manca d’aquests indrets. Si bé es tracta d’una espècie sedentària, els joves de picot negre efectuen moviments erràtics de poca importància, que els poden portar fora de les seves àrees naturals.
La posta té lloc normalment des de mitjan abril fins a mitjan maig i els joves deixen el niu durant el juny. El seu hàbitat preferencial el constitueixen, en general, els boscos subalpins amb arbres vells; evita les masses joves generalment repoblades o de regeneració després d’una estassada a mata rasa. Ocupa també el medi altimontà en zones de marcada influència atlàntica, com la Vall d’Aran. La trobem, doncs, a les pinedes de pi negre (Rhododendro-Vaccinion), avetoses (Abieti-Piceion), fagedes (Fagion sylvaticae), pinedes de pi roig (Deschamsio-Pinion), i també als boscos mixtos d’avetosa i faig i en algunes pinedes secundàries de pinassa (Pinus nigra).
Àrea de nidificació del picot negre (Dryocopus martius) als Països Catalans.
Maber, origina dels autors.
Als Països Catalans se sap que l’espècie es reprodueix en totes les comarques abans esmentades; a la Catalunya Nord en concret, nidifica a tots els boscos entre els 850 i els 1900 m d’altitud. Els nius són instal·lats dins de cavitats que ell mateix es construeix en els arbres, tant si són morts com si són vius. A la Vall d’Aran, el 1982 es va localitzar i controlar un niu, del qual varen volar tres polls. A hores d’ara hom desconeix el nombre total de parelles reproductores de picot negre als Països Catalans, ja que és una espècie de comportament esquerp que compta amb territoris molt amplis (d’1 a 8 km2 a França i uns 3-4 a la Serralada Cantàbrica), i el més normal és contactar amb ella mitjançant les seves emissions acústiques (veu, reclam i tamborinades).
Estudis recents a França han demostrat que el picot negre ha sofert una notable expansió de la seva àrea natural de reproducció, potser relacionada amb l’augment de les repoblacions de coníferes; aquest fet ha estat també observat a la Catalunya Nord. A la resta de comarques hom no posseeix dades concretes que ho puguin testimoniar; malgrat tot, sí que s’ha comprovat l’expansió d’una altra espècie de la mateixa família que el picot negre: el picot garser gros. Darrerament s’han efectuat repoblacions en alguns indrets apropiats per a l’espècie; cal pensar, doncs, que aquesta expansió abans comentada podria produir-se també als Països Catalans.