Resultats de la cerca

Actuava d’interior i de davanter centre Començà al Futbol Club Gràcia i tot seguit jugà al Futbol Club Barcelona 1926-32, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, però a les acaballes d’aquella campanya 1932-33 retornà al Barça Com a barcelonista, disputà 167 partits i marcà 116 gols Guanyà la primera Lliga 1929, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 11 gols Fou una vegada campió de Copa 1928, on marcà el gol del triomf en el tercer partit de la final També obtingué cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 i una Copa de Campions 1928 Posteriorment jugà a l’…

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la…

S'inicià com a guionista per als grans còmics del Parallel de Barcelona, com ara Mary Santpere, Joan Capri o Cassen El prestigi aconseguit en aquesta tasca el portà a treballar a Ràdio Barcelona l’any 1946 Per a aquesta emissora escriví més de 18 000 guions argumentals, entre els quals destaquen els 7 000 de la sèrie infantil Tambor , que s’emeté diàriament entre els anys 1965 i 1972, i que pel seu èxit fou traduïda a diversos idiomes i de la qual també es feren edicions en disc També collaborà en nombrosos mitjans de comunicació editats a Barcelona, com “La Vanguardia”, “Fotogramas”, “…

La seva família es traslladà a viure a Caldes de Montbui Vallès Oriental quan ell tenia poc més de dos anys Començà a jugar al CH Caldes i completà la seva formació al CP Vic El 2007 fitxà pel FC Barcelona, però continuà defensant la porteria del Vic fins la temporada 2009-10 en qualitat de cedit A l’estiu del 2010 marxà al Barça per disputar la titularitat de la porteria a Aitor Egurrola En el seu palmarès hi ha la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2023, la Copa del Rei 2009, 2010, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022, 2023, 2024, la Supercopa d’…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…

Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món 1938 Un cop retirat, destacà com a entrenador Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides Guanyà tres Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953, dues Lligues espanyoles 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i un Trofeu Martini Rossi 1952 Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del…

Fundat el 1927, originalment prengué el nom d’Olímpic Basket Club Debutà al Campionat de Catalunya l’any 1935 El 1940 adoptà el nom actual La seva primera figura fou Manuel Martín Vives, internacional amb la selecció espanyola i jugador del RCD Espanyol i del FC Barcelona posteriorment La temporada 1954-55 pujà a primera categoria catalana jugant a la pista de la Unió Coral El 1962 fou campió territorial i al final d’aquesta dècada jugà a segona divisió estatal Durant els anys setanta jugà sovint a tercera divisió estatal Posteriorment competí en categories territorials i el 1986 tornà a…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…

Fundat el 1934 com a secció d’esports de L’Espanya Industrial, el 1945 signà un conveni de collaboració amb el FC Barcelona La temporada 1952-53 aconseguí l’ascens a primera divisió estatal però hi renuncià per la seva condició de filial del Barça La temporada 1955-56 aconseguí de nou l’ascens a primera divisió i canvià els estatuts per poder participar-hi Prengué el nom de CD Condal i en fou nomenat president Enric Llaudet Jugà la temporada 1956-57 a primera divisió L’equip era format per jugadors joves o descartats del FC Barcelona i l’entrenà Miquel Gual Posteriorment jugà a…

Es formà a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida i la temporada 1955-56 actuà amb el primer equip, a segona divisió La temporada següent ingressà al FC Barcelona, en el qual s’estigué fins el 1967, encara que el seu darrer partit oficial el disputà la temporada 1963-64, en què una important lesió estroncà la seva trajectòria Després fou cedit a l’Osasuna 1964-65 i tot seguit al Comtal 1965-67, però en no recuperar-se del tot es retirà Al Barça formà una mítica línia de mitjos amb Segarra i Vergés Actuava també de central i se’l considerà el millor defensa de les…