Resultats de la cerca
Es mostren 1538 resultats
Blanca Selva i Henry
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga francesa d’origen català.
Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música de Barcelona…
Josep Mestras i Sors
Cinematografia
Inventor i exhibidor.
Vida S’ha dedicat tant a la programació en pobles gironins com a la construcció de projectors i al seu manteniment Com a exhibidor cinematogràfic començà la seva activitat al Casal Familiar de Cassà de la Selva el 1952, i fou un dels pioners de les projeccions en relleu a les comarques gironines A partir del 1959 creà la seva pròpia empresa, que posteriorment s’anomenà Circuits de Cinemes Quimeta Castañé, i des del 1996 Mestras J Videocinema El 1987 arribà a gestionar més de 13 cines en poblacions com ara Llagostera, Sils, Montagut i la Bisbal d’Empordà, que tancaren les portes…
Guillem de Cervera
Història
Senyor de Juneda i Cérvoles (Guillem III de Cervera).
Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’installà a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell,…
el Campell
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera.
És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs, prunes El…
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Colldecarrera

Gran masia de Colldecarrera, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part…
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com…
Ramon Martí i Timoneda
Cristianisme
Escolapi.
El 1950 ingressà a l’orde de l’Escola Pia a Moià i fou ordenat de sacerdot, a Barcelona, el 1955 Residí i exercí el seu treball pastoral a Olot fins el 1964 Afeccionat al periodisme, collaborà al setmanari catòlic Misión i al butlletí de les Escoles Pies Colegio on es féu molt popular amb el pseudònim RAM-MAR Més tard, marxà a Morella, on fou rector del Collegi de Morella 1964-70 El 1970 fou destinat a Mèxic, on fou administrador de l’Institut Carlos Gracida d’Oxaca i rector de l’Institut Pereya, a Puebla, fins el 1976 Fundà i dirigí els butlletins Chiautempan i Calasanz El 1977 marxà als…
Mercé Viola i Grau
Entitats culturals i cíviques
Promotora cultural.
Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats…
Josep Berga i Boix

Josep Berga i Boix
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina