Resultats de la cerca
Es mostren 2893 resultats
Sant Corneli (Orís)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís, a la vila de Vinyoles d’Orís Segurament que era una capella rural i possiblement d’època visigòtica, ja que només es té coneixement de la seva existència per un document del 942 pel qual Guadamir, levita, fill de Sal la de Conflent, fundador de Sant Benet de Bages, comprà diversos béns situats al castell d’Orís, a la vila que es diu Vinyoles una afrontació corresponia a la casa de Sant Corneli domum Sancti Cornelii No es coneix altra església amb aquesta advocació que la situada a Tavertet, però els dos termes estan molt…
Sant Joan de l’Albagés
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages Actualment…
Zeuxis
Pintura
Pintor grec.
Poques són les notícies que hom coneix de la seva vida Segons Plini, tingué com a mestres Demòfil d’Himera i Neseu de Tassos Anà de jove a Atenes vers el 425 aC, i treballà a Crotona Magna Grècia, a Pella i probablement a Efes Fou amic de Sòcrates D’entre les seves obres —un Zeus acompanyat dels altres déus, un Eros coronat de roses, retrats de Pan, Menelau, d’un atleta, d’una vella, etc—, la tradició parla amb entusiasme d’una Helena, al temple de Crotona, i sobretot de la Família dels centaures Hom diu també que Arquelau de Macedònia el recompensà esplèndidament per la decoració que li féu…
Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…
música turca
Música
Art musical conreat pels diversos pobles turcs.
Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna segles IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del segle XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus i després en…
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom coneix la vida…
causa de mort
Sociologia
Malaltia, estat morbós o lesió i, en aquest cas, circumstàncies de l’accident o de la violència que la produeix, que tenen com a conseqüència la mort o contribueixen a produir-la.
La seva conceptualització és una de les claus metodològiques per a l’anàlisi de la mortalitat Les primeres estadístiques espanyoles daten de mitjan s XIX, però són irregulars i asistemàtiques fins la instauració del Registre Civil el 1885 La classificació només comprenia inicialment cinc grups de causes, fins que, el 1900, s’adoptà la classificació de 14 grups i 99 rúbriques de Jacques Bertillon, acceptada internacionalment el mateix any Des dels anys seixanta la seva revisió i actualització és responsabilitat de l’Organització Mundial de la Salut, i es coneix com Classificació Internacional…
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es…
Jeroni de Moràvia
Música
Teòric de la música.
Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de Garlàndia,…
inflexió
Música
Variació microtonal de l’afinació, en sentit ascendent o descendent, durant l’emissió d’una nota.
També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren diverses tècniques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina