Resultats de la cerca

La progressiva restauració del sentit del laïcat és una de les característiques de l’evolució contemporània de l’Església catòlica Després de la creació de l'Acció Catòlica, fites d’aquest procés són el Primer Congrés Mundial de l’Apostolat Laic, a Roma, el 1951 el reconeixement per la Santa Seu, el 1953, de la Conferència de les Organitzacions Internacionals Catòliques la presència, bé que molt limitada, de laics al Concili II del Vaticà, i el decret sobre l’apostolat seglar promulgat pel concili el 1965 Aquest decret, bé que tenyit d’un cert clericalisme, afirma “el dret i el deure dels…

Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb Baldomer Lostau i…

Thomas Thabane va tornar al poder, ja que el seu partit, la Convenció de Tot Basotho ABC, va obtenir la majoria en les eleccions legislatives celebrades al juny La seva formació va aconseguir 48 dels 120 escons del Parlament, mentre que el Congrés Democràtic DC, del primer ministre sortint, Pakalitha Mosisili, en va obtenir 30 Amb els pactes amb petites formacions, Thabane va consolidar una majoria de 63 parlamentaris El nou primer ministre, que havia viscut exiliat a Sud-àfrica durant tres anys, ja que va ser obligat pels militars a deixar el càrrec el 2014, va tornar a Lesotho el 2015 per…

Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Actuà com a secretari després…

La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…

Jaume Font, fins ara president i portaveu del PI Proposta per les Illes Balears, dimiteix el càrrec i abandona la política activa, en la qual ha estat trenta-set anys La decisió obre una crisi al partit i la convocatòria d’un congrés per triar nou líder i direcció

Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta

El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana

President del consell de regència 1868-72 i gestor de la constitució del 1869 Primer ministre i ministre d’afers estrangers 1872-73 i 1876-80, en el congrés de Berlín obtingué la independència de Sèrbia 1878 Fou regent, novament, en la minoritat d’Alexandre I de Sèrbia

Fou diputat per Màlaga des del 1836 Gran orador i home auster encapçalà la fracció del partit moderat dita “dels puritans”, fou ministre amb el duc de Rivas i amb O'Donnell, president del Congrés 1863 i de les Constituents 1869 Durant la República féu costat a Castelar