Resultats de la cerca
Es mostren 3662 resultats
Bartomeu Jaume de s’Arboçar i Canyelles
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Realitzà els estudis superiors a la Universitat Balear Fou professor de teologia a la Universitat de Barcelona 1795 i, el 1800, fou nomenat paborde de la seu de Mallorca Fou director de la Casa d’Expòsits Pel que fa a la seva tasca de recerca, és considerat el primer investigador de la història de Santa Maria del Camí Mallorca A l’Arxiu del Regne de Mallorca es conserven dues de les seves obres Coanegra i Baratillo També és autor de la Miscelánea del Archivo del Real Patrimonio , que es troba a la Biblioteca de la Real, i d’un estudi sobre la basílica paleocristiana de Son Fiol, a Santa Maria…
Galceran Sacosta
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles Garrotxa Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell 1310, entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic Bisbe de Vic 1328-45, edificà la capella del Corpus Christi de la catedral on fou enterrat i ordenà la celebració de la festa del Corpus1330 Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau espiscopal Celebrà un sínode el 1340 Posà interdicte a la ciutat de…
Joan Baptista Rocabert
Música
Organista i compositor.
Format a l’Escolania de Montserrat 1667-74, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Fou mestre dels escolans Exercí dues vegades de mestre de capella del monestir i passà a ocupar aquesta funció al convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle, fins a la seva mort JB Rocabert fou un gran organista, així com un virtuós de l’arpa i hàbil en altres instruments entre els quals el violó, per als quals compongué nombroses obres religioses que foren interpretades a moltes esglésies hispàniques A la Biblioteca Nacional de…
,
Fragments de sarcòfag de Guissona
Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol…
joc de campanes
Música
Instrument de percussió consistent en un conjunt de campanes, generalment de diferents mides -i, doncs, diferent afinació-, unides entre si per alguna mena de suport o bastidor.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels…
Sant Esteve de Conques (Saünc)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’arcuacions cegues i lesenes, que el seu arrebossat fa destacar ECSA - JA Adell Aquesta capella és situada enmig d’uns prats, vora el castell palau dels Conques, aprofitat actualment com a casa de colònies d’estiu Mapa 32-9 180 Situació 31TBH949178 La partida de Conques es troba a gairebé 2 km al sud-oest d’Ancils, sobre la riba esquerra de l’Éssera, davant d’Erist o Grist, i en un impressionant marc natural pirinenc Hi mena un camí que surt d’Ancils en l’esmentada direcció JBP Història La historia d’aquesta partida de Benasc, de nom…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
Sant Salvador de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta capella situada en un lloc alterós a la riba dreta de la Noguera de Tor ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella són situades en un lloc alterós, comprès entre la serra de Cardet i la Punta lo Faro, a la riba dreta de la Noguera de Tor, a la banda nord-oest de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH185094 Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja aproximadament FJM-AMB Església…
Orcau

Vista del poble d’Orcau
© MPG
Poble
Poble (753 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat en un coster, al peu d’un turó (887 m) on hi ha les restes de l’antic castell d'Orcau.
L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i…
Amarāvatī

Ruïnes de la gran stūpa d’Amarāvatī
Han Jun Zeng (CC BY-SA 2.0)
Temple
Localitat
Budisme
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, vora el riu Krishna, que fou el centre de la civilització budista dels āndhra (des del segle II aC fins a la dinastia gupta el 320 dC).
Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen influïdes per l’art romà Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina