Resultats de la cerca
Es mostren 1334 resultats
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…
monestir de l’Estany

Vista exterior de l’església de Santa Maria de l’Estany (Bages)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia (Santa Maria de l’Estany) de canonges regulars de Sant Agustí, actualment església parroquial del poble de l’Estany (Moianès).
Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…
Isòvol

La vil la d’Isòvol, al centre de la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…
Lliçà de Vall
La gran torre de Can Coll de Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
la Cellera de Ter
la Cellera de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la dreta del Ter, límit septentrional del terme fins a la seva confluència amb la riera d’Osor, límit sud-oriental.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…
Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
Política
Partit polític d’origen català i àmbit espanyol.
Orígens i ideari Té l’origen en diverses plataformes d’intellectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997 La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística…
anglicanisme

L’arquebisbe de Canterbury
Cristianisme
Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.
Orígens, estructura i desenvolupament Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les Esglésies protestants El terme d’Església anglicana designava primitivament l’Església d’Anglaterra, però actualment enclou les Esglésies de diversos països del Commonwealth britànic i àdhuc d’altres països com, per exemple, l’ Església episcopaliana dels EUA A mitjan primera dècada del segle XXI, l’anglicanisme tenia uns 27000 ministres i uns 2,6 milions de fidels repartits entre les illes Britàniques, els EUA, el Pakistan, l’Índia, Myanmar, Sri Lanka, el Canadà, l’…
La ciutat i la muralla de la Seu d’Urgell
Art romànic
Vista aèria del centre històric de la vila, en què s’observen el nucli inicial al nord i l’eixample medieval amb el nucli catedralici al sector de llevant ECSA – A Villaró Situació La ciutat de la Seu d’Urgell es troba situada en l’interfluvi del Segre i la Valira, damunt una petita terrassa fluvial Hi conflueixen dues vies de comunicació importants, la carretera C-1313 de Lleida a Puigcerdà i la C-145 que es dirigeix a Andorra Mapa 34–10215 Situació 31TGC735905 Les muralles que encerclaven el nucli medieval de la Seu d’Urgell conformaven un recinte de forma triangular i foren enderrocades…
Vila medieval d’Alcover
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on queda reflectida l’estructura medieval, centrada a la Plaça Nova ECSA - J Todó La vila d’Alcover es troba en una zona limítrofa del Camp de Tarragona, en l’àrea de contacte entre el Camp i les Muntanyes de Prades Mapa 34-17446 Situació 31TCF468697 Alcover és a 8 km a ponent de Valls Per a arribar-hi des d’aquesta població, cal prendre la carretera local T-724 CPO Història Els orígens de la vila Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic És esmentat des del 1060, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’…
L’ambaixador Labonne i Catalunya

Manifestació a París demanant ajut per a Espanya, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina