Resultats de la cerca

Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC

Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai

Emplaçada en un oasi de vegetació quasi tropical és, a 250 m sota el nivell del mar, la ciutat més baixa del món La Bíblia l'esmenta com la primera ciutat conquerida pels israelites, un cop passat el Jordà Les excavacions han mostrat un nucli de població vers el 7800 aC, amb una nova embranzida vers el 3000 aC A partir del 1948, incorporada a Jordània, es convertí en camp de refugiats 57 000 1964 Ocupada per Israel el 1967, el 1994 esdevingué territori autònom palestí arran dels acords entre l'OAP i Israel

Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent

Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Es formà a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg com a enginyer mecànic i delineant, i aviat s’interessà per la mecànica i l’acústica dels instruments musicals El 1915 es desplaçà per a la realització d’una missió tècnica de l’exèrcit rus als Estats Units, on s’installà a partir del 1917 El 1931 començà la catalogació d’una important collecció d’instruments musicals de Boston El resultat final d’aquesta catalogació fou el llibre que es publicà el 1941 i que es convertí en la seva gran obra Ancient European Musical Instruments

Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren inacabats

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo