Resultats de la cerca

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…

Estudià amb el seu pare, Johann, i a la Universitat de Königsberg amb Kant Fou mestre de capella de la cort de Berlín 1775-94 Compongué singspiele , òperes a la francesa Das Zauberschloss ‘El castell encantat’, 1802, simfonies i música de cambra

Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943

Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees revolucionàries i…

Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983

Professor de literatura a les universitats de Puerto Rico i Austin Texas, cofundador i director de la revista Literatura , publicà, entre altres títols, Las secretas galerías de Antonio Machado 1958, Galdós, novelista moderno 1960, El último Juan Ramón 1968, Técnicas de Galdós 1980, assaig definitiu sobre l’estil narratiu galdosià, i El modernismo visto por los modernistas 1980, estudi i selecció dels texts “històrics” d’aquest moviment

Estudià violí i composició El 1967 participà en la composició Ensemble de Stockhausen Ha publicat els llibres Música española de vanguardia 1970, La música en la España contemporánea 1970, Luis de Pablo Les seves obres principals són Anna Blume 1967, Aura 1968, Necronómicon 1971, L’invitation au voyage 1971, Angelus Novus mahleriana 1971, Vitrail 1969, Nuba 1973, la simfonia Aralar 1977 i un concert coral per a violí i dos cors 1980 És director, des del 1985, del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant

Capdavanter de l’avantguardisme a Anglaterra, fou el fundador del vorticisme 1912 i l’editor de la revista “Blast” el 1914, any que fundà el Rebel Art Center De primer plenament abstracte, derivà cap a un figurativisme cubistitzant, del qual és mostra La rendició de Barcelona Londres, Tate Gallery Sarcàstic, iconoclasta, paradoxal i anticonvencional, la seva literatura, intellectualista, admirada per TSEliot i per Ezra Pound, palesa un individualisme exaltat, que el portà a la defensa del feixisme