Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la llum, i…
el Vilar
Poble
Poble del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en un turó (239 m alt.) a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Merà.
El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…
Santa Maria de Pradell (Preixens)
Art romànic
Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació…
Castell o torre de Carruçumers (Preixens)
Art romànic
L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del document de l’any…
Ponç III d’Empúries
Segell de Ponç III d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Empúries (1173-1200), fill d’Hug III i de Jussiana d’Entença.
Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…
Antonín Dvořák
Música
Compositor bohemi.
El seu primer èxit fou la cantata Hymnus els hereus de la Muntanya Blanca 1873 Els Cants moravis 1876 i les Danses eslaves 1878 i 1886 li obriren les portes del públic anglès el 1884 dirigí a Londres el seu Stabat Mater Fou director del conservatori de Nova York 1892-95, on s’interessà pels ritmes i les melodies populars dels EUA Del 1901 al 1904 dirigí el conservatori de Praga Escriví nou simfonies la Novena , dita del ‘Nou Món’ 1893, ha esdevingut cèlebre, bé que les tres anteriors Sisena , 1880 Setena , 1885 Vuitena , 1889 són igualment remarcables Deixà música de cambra tercets,…
Wang Wei
Literatura xinesa
Pintura
Pintor i poeta xinès, al seu temps apreciat també com a músic.
Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres, poemes En…
Ramir II de Lleó
Història
Rei de Lleó (931-941), fill d’Ordoni II i d’Elvira Méndez.
Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…
Llúcia

Santa Llúcia segons segons Domenico Beccafumi, 1521
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…
Castell de Vicfred (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bechfred data de l’any 1079, en una acta testamentària atorgada per Mir abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia segons aquesta escriptura, Mir deixava a la seva esposa Engèlsia els alous que posseïa al dit lloc de Vicfred, a Comabella i a molts altres llocs de la contrada, els quals heretaria en cas de mort la filla d’ambdós, dita Romanga D’altra banda, Behcfred apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Guissona l’any 1098 Les notícies documentals del segle XII testimonien l’existència d’un castell a Vicfred, com és el cas del testament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina