Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Johannes Hubschmid
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Deixeble, a la Universitat de Zuric, de JJud, ASteiger, MLeumann, fou professor de les universitats de Berna i Heidelberg Des dels anys cinquanta anà publicant nombrosos estudis sobre els elements preindoeuropeus, principalment en les llengües romàniques Investigà també el basc i s’ocupà de la metodologia de la recerca etimològica i la toponímia preromanes En els seus estudis tingué força en compte el cabal prellatí del català, com ho demostren les seves contribucions de la Enciclopedia Lingüística Hispánica 1960
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…
Grup Rossellonès d’Estudis Catalans
Associació creada a la fi del 1960 amb la finalitat de divulgar la llengua catalana, mantenir-ne i desenvolupar-ne l’ús al Rosselló, generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i assegurar l’aplicació i la millora de la llei Deixonne (del 1951) sobre el seu ensenyament.
Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua…
uràon
Etnologia
Individu d’un poble dravídic que habita a l’altiplà del Chota Nagpur (Bihar, Índia).
Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
birmà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup homònim parlada pels birmans, emprada, a més, com a segona llengua per altres pobles de Myanmar, d’on és llengua oficial.
El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíllabs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos
karèn
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Myanmar.
Els karens parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot budistes i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera sud amb Tailàndia, a l’estat de Karèn i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karens blancs i els karens roigs o kayah En la dècada del 1990 eren uns tres milions
vibrant
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que es caracteritza per un moviment orgànic, generalment lingual, molt breu, que interromp i allibera, successivament, el corrent d’aire espiratori.
En les llengües romàniques, hi ha dues modalitats bàsiques de realitzacions vibrants un d’apical, típica del català, el castellà, el gallec, l’occità, l’italià, el romanès i el portuguès peninsular, i una altra de velar, normal en francès i en portuguès brasiler En català hi ha, al seu torn, una oposició, en context intervocàlic, entre univibrant /r/, terme, de fet, contradictori, que es referix a una sola interrupció i multivibrant /r/, amb més d’una vibració sére, serra sére
Heinrich Morf
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs ‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911 Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general Die romanischen Literaturen ‘Les literatures romàniques’, 1909
Estudis Romànics
Revista aperiòdica publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de R.Aramon i Serra.
Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina