Resultats de la cerca

L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera autobiografia…

S'inicià professionalment al cor del Gran Teatre del Liceu , on  destacà després de diversos anys de cantar petits papers, sobretot quan abandonà la corda de baix i adoptà la de baríton Hi debutà l’any 1970 amb Aïda , de Giuseppe Verdi , l’obra del qual esdevingué el principal vehicle de la seva projecció Des d’aleshores inicià una brillant carrera internacional, amb un repertori centrat en l’òpera italiana de Donizetti a Puccini , a més de Verdi El 1980 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi, amb un gran èxit El 1983 féu el debut a la Metropolitan Opera…

Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció  teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants  durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…

Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra 1978-96 i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània 1981 Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades , de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla 1994, i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona 1999 Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa tradicional de…

A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona…

Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’administració d…

Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en…

Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994 En el…