Resultats de la cerca
Es mostren 8924 resultats
caldejar
Oficis manuals
Arroentar el ferro fins al roig viu, a fi de soldar-lo, forjar-lo o sotmetre’l a algun tractament.
cabestre
Ramaderia
Corda o corretja que hom lliga al cap d’un cavall o una haveria per menar-lo o fermar-lo.
costella
Disseny i arts gràfiques
Llenques de cartolina que hom posa al llom del llibre abans de cobrir-lo de pell per a relligar-lo.
càtering
Gastronomia
Àpat de grup que s’encarrega a una empresa especialitzada, la qual s’ocupa de preparar-lo i, generalment també, de transportar-lo i servir-lo en el lloc convingut (servei de càtering).
programari de propietat
Electrònica i informàtica
Programari que determina les condicions sota les quals l’usuari pot executar-lo, copiar-lo o modificar-ne el codi font.
garguirot
Cop que hom dóna amb el dit del mig, disparant-lo amb força després de tenir-lo aturat pel dit polze.
il·lustrador | il·lustradora
Disseny i arts gràfiques
Persona que, basant-se en el text d’una obra, tria la il·lustració idònia per a complementar-lo o enriquir-lo.
Missatge al Rei dels Hel·lens
Història
Document polític redactat per Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A.Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, el 10 de març de 1897, per a felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.
El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol i Pla, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, PMuzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretaven cançons patriòtiques i populars catalanes El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes, com La Renaixença , la revista Lo Regionalista , el Centre Català de Sabadell, el Centre Escolar Catalanista, etc La Unió Catalanista convocà, en resposta, una…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…