Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran ressonància la…
Harry Martinson
Literatura sueca
Escriptor i poeta suec.
Reflectí la seva vida, molt dura i agitada estigué sis anys embarcat i residí al Brasil i a l’Índia, en novelles, com Nässlorna blomma ‘Les ortigues floreixen’, 1935 A Suècia publicà llibres de poemes Nomad ‘Nomada’, 1931 i el cicle Aniara 1956, intent de recrear el vers èpic en la narració d’una història simbòlica d’un viatge espacial, convertit en òpera per KBBlomdahl 1959 Un dels poetes més profunds del s XX, publicà també obres en prosa Resor utan mål ‘Viatge sense fi’, 1932, una mena de llibre de ruta, i Vägen till Klockrike ‘El camí de Klockrike’, 1948, a part diversos reculls de contes…
Grigòrios Xenòpulos
Literatura
Teatre
Escriptor i dramaturg grec.
Fou director de la revista "'Εστία” 1890-95 i de “Νέα'Εστία” 1927-34 Escriví novelles, en general de caire social Margarita Stefa 1893, O kakós dromos ‘El mal camí’, 1912, O kókinos vrakhos ‘L’escull roig’, 1920, la trilogia 1926 Plúsii ke ftokhí ‘Rics i pobres’, Tímii ke àtimi ‘Honests i deshonests’, To proto xípnima ‘El primer despertar’, 1930, etc Bon dramaturg fou un dels fundadors del teatre modern grec, escriví Fotiní Sandri 1908, Stella Violandi 1903, O pirasmós ‘La temptació’, 1910, To kheruvim ‘El querubí’, Fitité ‘Estudiants’, etc Les seves obres, que reflectien de…
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…
gota freda

Fases de formació d’una gota freda associada a una bifurcació del corrent en un jet
© Fototeca.cat
Meteorologia
Depressió atmosfèrica freda les característiques de la qual s’originen en la circulació de la troposfera mitjana.
En latituds mitjanes és formada, com a cèllula depressionària, sota règims de circulació d’índex baix, correntment associats a una bifurcació del corrent en jet , i per desbordament d’aire polar L’aire fred que la forma, en ésser més pesant que el circumdant, baixa ràpidament i forma en superfície un remolí ciclònic d’uns 200 a 600 km de radi, pel centre del qual ascendeix l’aire càlid superficial, entorn del qual gira l’aire fred descendent El seu moviment horitzontal sol ésser lent i origina un mal temps persistent, típic de les masses d’aire polar En la nomenclatura…
lludrió
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels escatososde la família dels escíndids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en…
Pau de Bellviure
Literatura catalana
Poeta.
Citat en el Prohemio del marquès de Santillana com un dels millors poetes catalans, i per Ausiàs Marc i Francesc Ferrer com a exemple de personatge mort de mal d’amors N’ha restat un poema sencer, “gentil, vós m’inculpats a tort” maldit enginyós i misogin, on malparla de la dama per la seva variabilitat i l’estrofa d’un altre, citada pel dit Francesc Ferrer en el seu Conhort v 143 i ms 618-626, on enumera un seguit d’homes cèlebres que foren enganyats per les dones Bibliografia Arqués, R 1992 “Dona del món notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure” Rassegna Iberistica…
,
Fakir Baykurt
Literatura
Escriptor turc.
De família camperola, treballà de mestre i fou un actiu sindicalista El 1958 guanyà el premi Yunus Nadi amb la novella Yilanlarin Öcu ‘La Venjança de les serps’, la primera d’una monumental trilogia, amb Irazcanin Dirliǧi ‘La vida d’Irazca’, 1961 i Kara Ahmet Destani ‘L’epopeia de Kara Ahmet’, 1978, on descriu amb realisme les difícils condicions de vida de la pagesia a Anatòlia Malgrat el seu èxit, la publicació fou mal rebuda entre els elements oficials conservadors Baykurt fou empresonat i el mateix 1978 s’exilià a la República Federal Alemanya Els seus llibres posteriors…
Sant Martí de Vilarrosal (Parets del Vallès)
Art romànic
A l’enclavament de Vilarrosal, situat entre els termes de Lliçà de Munt i de Lliçà de Vall, hi surt documentada des del 904 la villa Sancti Martini , que sembla que es pot identificar amb la capella de Sant Martí de la Villa Rodaldi , citada per un document del 1110 La Vilarrosal és documentada des del 878 com la Villa Rodaldi El 1413 consta que tenia sagrera pròpia í el visitador mana que la reparin pel seu mal estat de conservació Una altra visita mana que la restaurin de nou el 1580 i el 1610 s’ordena a Antoni de Vilarrosal, pagès de Parets, que l’ornamenti No en coneixem…
Domus de Santa Coloma de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Domus de Santa Coloma de Montbui Domus erigida a Santa Coloma de Montbui actualment Santa Margarida que domina la població Pròpia dels enfrontaments feudals del segle XIII, formava part del conjunt de domus que el vescomte de Cardona pretenia emprar per tal d’afermar el seu domini de la Conca d’Òdena La infeudà als Montbui, i l’enfrontament entre els Cardona i els Montbui a mitjan segle XIII permeté que aquests hi afermessin el control Precisament, l’acolliment dins de la domus d’Arnau Tort, que havia fet mal en un molí de Berenguer de Cardona, fou adduït pel vescomte contra el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina