Resultats de la cerca
Es mostren 6686 resultats
Identificat l’animal fòssil més antic
Un equip australià de científics identifica el fòssil més antic mai conegut, descobert el 2013 a la costa de la mar Blanca, al nord-est de Rússia Es tracta d’una mena de medusa segmentada que rep el nom de Dickinsonia La seva edat s’estima en uns 558 milions d’anys Les restes de colesterol fossilitzades permeten classificar-lo com un animal
bergantina
Transports
Vaixell de vela mediterrani amb algunes característiques del xabec i altres del bergantí.
Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions
pes
Història del dret català
A l’Antic Règim, casa, oficina o lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia sotmesa a aquesta formalitat.
En determinats llocs totes les operacions es feien en un mateix establiment en altres es feia en oficines separades per a cada mena de mercaderia, que rebien el nom de cases del pes de la farina , del pes de la llana , del pes dels draps , del pes de l’oli , del pes de la palla , del pes del carbó , etc
dispersió

Dispersió d’un raig de llum blanca produïda per un prisma
© Fototeca.cat
Física
Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de llum incident.
Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona
santuari de la Vall
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Vall, antigament de Santa Anna, del municipi de Cauders de Fenollet (Fenolleda), al fons de la vall de Sant Jaume, on el riu surt del congost obert a través de la serra d’Arquieres.
L’església, esmentada ja al s XI, ha estat molt restaurada conserva un retaule de pedra del s XV Al peu del camí que mena al santuari des de la carretera de Fenollet hi ha la capella de Santa Anna, construïda el 1483, que conserva una escultura policromada del s XV de Santa Anna i la Mare de Déu amb l’Infant
Fitzwilliam Virginal Book
Música
Manuscrit conservat al Fitzwilliam Museum de Cambridge (Anglaterra) que conté prop de 300 obres per a virginal compostes per autors anglesos durant la segona meitat del segle XVI i la primera dècada del XVII.
Copiat per Francis Tregian entre el 1609 i el 1619, inclou tota mena d’obres instrumentals per a teclat, com ara danses, arranjaments de música vocal o preludis És una de les fonts més importants per a conèixer la música instrumental anglesa del segle XVI Entre els compositors que hi són més representats destaquen W Byrd, J Bull i G Farnaby
conjunt megalític dels Estanys
Conjunt de dòlmens i menhirs del terme municipal de la Jonquera (Alt Empordà).
L’integren tres sepulcres megalítics de cambra simple, de dimensions reduïdes, i tres menhirs separats entre ells, però orientats seguint una certa alineació En connexió amb aquests darrers, unes construccions molt modestes permeten pensar en l’existència d’alguna mena de recinte cultual al seu entorn Tot el conjunt ha estat datat, imprecisament, dins el Neolític mitjà i el bronze inicial
Sant Macari de Salanova (Lasquarri)
Art romànic
Situació Interior de l’església, desafectada, amb l’absis als fons ECSA - JA Adell L’església de Sant Macari és situada en el conjunt d’edificis que formen la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG935773 La masada de Salanova és a uns 4 km de Llaguarres, per la carretera que d’aquesta darrera població mena a la Pobla de Roda
contrasegell
Numismàtica i sigil·lografia
Marca posada al darrere dels segells com un signe més de validesa.
És de mòdul molt més petit que el de l’empremta principal, i, normalment, de tipus heràldic A Catalunya-Aragó el contrasegell reial tingué el seu punt culminant als s XIV i XV, particularment en els segells de les reines Amb la difusió del segell de placa i dels segells conservats dins una capsa de llautó, desaparegué aquesta mena d’empremta
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina