Resultats de la cerca

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de…

Installada al monestir de Montalegre inicialment se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, fabricació de cotó, entre altres activitats diverses A partir del 1838 obtingué nous ingressos amb la concessió municipal dels serveis funeraris, una impremta i amb la formació d’ensenyament d’oficis El 1853 passà definitivament a dependre de la diputació provincial de Barcelona, a excepció del període de la Generalitat republicana 1932-36, en què s’anomenà Casa d’Assistència President Macià L’any 1957 fou traslladada a les installacions de les Llars Mundet, a la vall d’Hebrón Des d’aleshores…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao, càrrec que ocupà fins el 1990,…

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca…

Legalitzat el 1977 a l’Estat espanyol, si bé el joc amb determinades variants i noms diferents ja gaudia d’una forta tradició, l’any 1979 fou aprovada una nova reglamentació segons la qual hom reservà la titularitat de les sales d’explotació a societats i associacions de caràcter esportiu, cultural o benèfic, i persones o titulars d’establiments turístics, sense afany de lucre en cap cas De la xifra total que hom recapta, el 70 % és destinat a premis en metàllic i el 20 % passa a mans de l’estat o de les comunitats autònomes, en concepte de taxes, per a la seva posterior…

Fundat el 1930 com a escissió aconfessional del Partit Nacionalista Basc , els anys de la República mostrà una tendència nacionalista centrista Integrat en el Front Popular, el franquisme el sotmeté a una dura persecució, i durant aquest període es radicalitzà i s’aproximà a l’independentisme d’esquerra Inscrit com a partit polític legal el 1977, des del 1978 fins el 2001 formà part d' Herri Batasuna , bé que no arribà a fusionar-s’hi mai Reactivat el 2007 per l’esquerra nacionalista basca procedent de la illegalitzada Batasuna , concorregué a les eleccions municipals i forals del maig del…

Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment la de…

Es formà inicialment a la seva població natal i continuà els estudis musicals a Vigo i Madrid Al conservatori d’aquesta ciutat fou deixeble, entre altres, d’E García Asensio Posteriorment estudià a Itàlia amb I Markevitch, F Ferrara i S Celibidache Després d’haver dirigit diverses bandes municipals a Burgos, Ciudad Real i Segòvia, estigué al capdavant de la Banda de Música Provincial de Madrid 1967-83 El 1984 i el 1987 creà, respectivament, el Cor i l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, institucions de les quals ha estat titular i amb les quals ha actuat arreu de l’Estat…

El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y…

Fundat l’any 1960, nasqué impulsat per Joan Riera Rius La constitució oficial tingué lloc l’any 1972 Practica principalment la natació, encara que també disposa de seccions de waterpolo i triatló, i tingué seccions de salvament i socorrisme i d’esquí Inicialment només disposava d’una piscina d’estiu i el 1978 es cobrí amb un globus Des de l’any 2000 fa ús de les piscines municipals Joan Riera Rius Ha participat en diverses edicions del Campionat d’Espanya de natació, així com en proves d’àmbit internacional Destaca Marta González, que aconseguí una medalla de bronze…