Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
El sucre dels ducs de Gandia
Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…
causa de capbrevació
Història del dret
Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà, destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…
treballar
Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc.
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
dipòsit
Dret civil
Contracte real mitjançant el qual una part —dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra —dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial dipòsit judicial o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo dipòsit necessari El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques ésser real , és a dir, si es lliura una cosa, principal , si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós , que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha esdevingut onerós en…
Jaume Cerveró, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa (1572-1575)
El 22 de juliol de l’any 1572, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cerveró Tortosa ~1500 – 1585, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa diputat militar Enric Agullana, donzell de Barcelona diputat reial Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Espuny, canonge de Barcelona diputat reial Galceran de Vallgornera i de Foixà, donzell de Perpinyà diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà honrat de Tortosa El diputat eclesiàstic Jaume Cerveró, tal vegada emparentat amb l’illustre oïdor militar del trienni del 1578 Onofre…
Vila medival de Santpedor
Art romànic
La vila de Santpedor sorgí entorn de l’església de Sant Pere d’Or, on a la segona meitat del segle XI es formà una sagrera, que es documenta el 1081 encara que en alguns documents de l’alou comtal de Sant Pere d’Or apareix el nom de vila, devia ésser amb el caire de conjunt d’explotació agrària important Per mitjà de tres donacions 1064, 1081 i 1113 els comtes cediren la propietat de l’alou de la vila i de l’església de Sant Pere d’Or al monestir de Sant Benet de Bages Però, amb tot, els comtes retingueren una sèrie de drets senyorials per haver estat els aprisionadors del lloc, la qual cosa…
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
cistercenc | cistercenca

Monestirs cistercencs als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Monjo de l’orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina