Resultats de la cerca
Es mostren 810 resultats
C
Física
Lletra que designa la tercera de les ratlles de Fraunhofer, la de longitud d’ona de 6 563 Å.
electró lligat
Física
Electró la funció d’ona del qual és negligible fora de les proximitats de l’àtom a què pertany.
espectre ultraviolat
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 9 i 4 × 10- 7 m.
És subdividit en diverses bandes ultraviolat extrem 10 - 9 - 5 × 10 - 8 m, ultraviolat de Lyman 5 × 10 - 8 - 10 - 7 m i ultraviolat de Schuman 1,2 × 10 - 7 - 4 × 10 - 7 m
espectre infraroig
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 8 × 10-⁷ i 10- 3 m.
És subdividit en diverses bandes infraroig pròxim 8 × 10 - ⁷ - 3 × 10 - ⁶ m, infraroig 3 × 10 - ⁶ - 1,4 × 10 - ⁵ m i infraroig llunyà 1,4 × 10 -5 - 10 - 3 m
espectre de raigs gamma
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 3 i 10- 9 m.
modulador
Dispositiu, circuit o aparell emprat per a modular una ona o un corrent elèctric de freqüència i amplitud convenients.
Els moduladors poden ésser lineals o no lineals entre aquests darrers cal esmentar el modulador de Van der Bijl Els més corrents són els lineals Per a l’AM hom empra tubs electrònics o, actualment, transistors que fan la modulació per placa o per collector , per reixa o per base o bé per càtode o per emissor per a la modulació sense portadora hom utilitza circuits especials, com el modulador equilibrat i el modulador en anell Per a la FM hom empra varicaps o també el circuit anomenat tub , o transistor , de reactància Per a la modulació de fase hi ha diversos circuits anàlegs als de FM…
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
cresta
Física
Punt on una ona o una magnitud variable en el temps pren el valor màxim dins un interval donat.
pirona
Química
Cadascun dels oxoderivats del piran, el carbonil dels quals es troba respectivament en les posicions 2 (2H-piran-2-ona o α-pirona) i 4 (4H-piran-4-ona o γ-pirona) respecte a l’àtom d’oxigen de l’anell.
El més important d’aquests isòmers és la γ-pirona, sòlid cristallí, altament higroscòpic, que es fon a 32,5°C i bull a 217°C És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè La γ-pirona presenta caràcter lleugerament bàsic, formant sals d’oxoni amb facilitat, mentre que no presenta la reaccionabilitat clàssica del carbonil cetònic L’estructura de la pirona es troba en una gran varietat de productes naturals cumarina, xantona, α-flavona
principi de l’acceleració contínua
Física
Principi segons el qual quan un electró és llançat a una velocitat pròxima a la de la llum dins l’eix d’una guia d’ones juntament amb una ona electromagnètica, el camp elèctric d’aquesta ona l’accelera d’una manera contínua.