Resultats de la cerca

Educat a la cort francesa, ingressà el 1302, a París, a l’orde dominicà, però l’abandonà aviat i seguí la carrera eclesiàstica Rebé una canongia a París i diversos beneficis, entre els quals l’abadiat de Sant Pau de Narbona Les idees illuministes que adoptà del seu amic Angelo Clareno i un espiritualisme exaltat el feren vorejar sovint l’heretgia Joan XXII, tot i condemnar els espiritualistes, el tingué en molta estima i l’envià com a ambaixador papal entre Nàpols i Sicília i el proposà per a arquebisbe de Tarragona i bisbe de Miralpeix, càrrecs que Felip refusà Actiu en la política del regne…

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina

Collaborador de “La Dépêche” de Tolosa Llenguadoc, ha publicat moltes novelles, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatge i un estudi sobre el pintor Ribera

Fou diputat de l’Alta Viena el 1909 Morí al front de Flandes És autor de diverses novelles i poemes i del llibre Images de Majorque 1925

Fill d’Horaci Chauvet Redactor de “Le Figaro” de París Publicà dues novelles Furieusement tendre 1949 i L’air sur la quatrième corde 1953, a més d’un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra , i una història del cinema

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i Monographie des…

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions , 1985, d'11 x…

Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca de Vallespir 1724 Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone 1763, les quals, corregides i augmentades foren publicades de nou el 1776 Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon…