Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
divisió cel·lular

Sis estadis de la divisió cel·lular per bipartició d’una ameba
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de multiplicació de la cèl·lula en dues cèl·lules filles.
En els animals el citoplasma es divideix per constricció, i en les plantes, sovint per formació d’una làmina en l’equador La multiplicació del nucli pot ésser per divisió indirecta mitosi o cariocinesi o, més rarament, directa o amitosi Recreació de la mitosi cellular
escavallar
Agronomia
Suprimir els cavalls o brots verds superflus, quan encara no són gaire desenvolupats (d’un cep, d’una tomaquera, etc).
Això permet de vigoritzar els altres brots i aclarir la vegetació millorant l’aireig i l’assolellada de les flors i els fruits, possibilitant un millor efecte del tractament Facilita, també, l’esporgada en sec de les plantes arbòries que hom fa a l’hivern
boixat
Fitopatologia
Malaltia dels alls, de les cebes, dels porros, etc, produïda pel fong Sclerotium cepivorum
.
Les fulles de les plantes atacades es descoloreixen i es panseixen, i els bulbs es recobreixen d’un feltre blanc, el miceli del fong, i es podreixen Hom evita la malaltia mitjançant rotacions llargues, plantant en terrenys poc humits i emprant fems ben descomposts
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
Hieronymus Bock
Biologia
Naturalista alemany.
En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch ‘Nou herbari’, 1539, que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals
acaricida
Química
Qualsevol substància que té el poder de matar àcars.
Els acaricides són emprats principalment en agricultura a causa de l’acció perjudicial dels àcars sobre les plantes els més importants són diversos sulfurs, sulfats i composts orgànics, com el pirofosfat de tetraetil TEPP, l’octametilpirofosforamida Schradan i el 4,4'-diclorobenzilat d’etil
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…
politènia
Biologia
Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.
És un fenomen típic de teixits secretors d’insectes dípters, i també d’alguns protoctists, plantes i animals La presència d’aquests cromosomes duplicats fa que augmenti la capacitat secretora dels teixits on es troben, ja que s’incrementa la capacitat de transcripció de determinats gens
òxid de beril·li
Química
Pólvores o cristalls de molt bona conductivitat tèrmica i notable resistivitat elèctrica, que es fonen entorn de 2 530°C.
Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli
mosquit verd

Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina