Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
Dolors Aleu i Riera

Dolors Aleu i Riera
CC0
Medicina
Metgessa.
Era filla de Joan Aleu i Vendrell Cornudella de Montsant, Priorat, – Gràcia, actualment Barcelona, 8 d’octubre de 1894, membre del Partit Republicà 1868, a qui se li atribuí una participació destacada en la revolta de les Quintes del 1870, i que evolucionà més tard vers un conservadorisme molt influït per Joan Mañé i Flaquer fou doctor en farmàcia, cap de la policia de Barcelona, tinent d’alcalde del Raval i governador general de Catalunya en diversos períodes Dolors Aleu cursà medicina a la Universitat de Barcelona 1874-79, però no pogué obtenir la llicenciatura fins el 1882 per l’oposició…
Imma Jansana i Ferrer
Arquitectura
Arquitecta paisatgista i orfebre.
Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat…
Teresa Goday
Literatura catalana
Personatge central i eix de la saga familiar de la novel·la Mirall trencat (1974), de Mercè Rodoreda.
L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novella en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una Barcelona en…
Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)
Literatura catalana
Obra poètica completa de Jordi Sarsanedas, publicada l’any 1989.
Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del…
la Torre de Matella
Llogaret
Llogaret del municipi de Culla (Alt Maestrat), al S del terme, a l’interfluvi entre el riu de Montlleó i la rambla de la Viuda.
Benitaia
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benissivà, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 12 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró, i, més tard, a la de Benissivà
Benissivà
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí
pantà d’Aulerit
Embassament
Pantà projectat a la rambla de les Coves, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).
Arquela
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alpont (Serrans), que es troba a la dreta de la rambla d’Arquela
(capçalera del riu Xelva), aigua avall d’Alpont.
Almedíxer
Caseria
Caseria del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situada a la dreta de la rambla de les Coves, a l’extrem meridional del terme.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina