Resultats de la cerca
Es mostren 6999 resultats
Paul von Mauser
Militar
Fabricant d’armes portàtils alemany, fill d’un armer de l’armeria reial de Württemberg.
El 1873 fundà amb el seu germà Wilhelm Oberndorf 1834 — 1882, la factoria d’Oberndorf, origen de la dinastia d’armers Mauser, el primer gran èxit dels quals fou el fusell M 1871, de mecanisme de forellat i un sol tret, adoptat reglamentàriament per l’exèrcit prussià Els models de repetició foren exportats a un gran nombre d’estats Una altra arma notable fou una pistola automàtica que duia el dipòsit de bales fora de l’empunyadura, una versió de la qual disparava a ràfegues El fusell M 1898, utilitzat ja a la Primera Guerra Mundial, es fabricat encara avui, amb lleugeres modificacions, com a…
confraria de Sant Jordi
Militar
Confraria del braç militar establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.
El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de Sant Jordi,…
Guillem Olomar
Història
Diplomàtic.
El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d’Aragó per demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit El 1316 Jaume II l’envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova Conseller de l’infant Alfons, l’acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l’expedició contra els pisans 1323 Envià al rei una interessant informació de la batalla de…
Christopher Gibbons
Música
Organista i compositor anglès.
Fill d’Orlando Gibbons, es formà com a nen cantor a la capella reial anglesa i al costat del seu progenitor A la mort del seu pare, el 1625, anà a viure amb el seu oncle Edward Gibbons, que exercia el càrrec d’organista a la catedral d’Exeter Del 1638 al 1642, moment de la supressió de la música d’església per causa de la guerra civil, fou organista a la catedral de Winchester A partir del 1651 fou mestre d’orgue i virginal a Londres El 1660 fou nomenat organista de la capella reial, organista privat de Carles II i organista de la catedral de Westminster Es mantingué en el servei reial fins…
Henri Desmarets
Música
Compositor francès.
Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el 1701 a Madrid,…
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial D’ells…
Joan Ignasi Sirvent de Lage
Vela
Regatista.
Competí amb el Reial Club Marítim de Barcelona i el Reial Club Nàutic de Barcelona, i assolí diversos podis en el Campionat d’Espanya, principalment en les classes finn i 420 Disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968
Salvador Vidal Nunell
Esport general
Dirigent esportiu.
Soci del Reial Club Tennis de Barcelona-1899, fou membre de la seva junta directiva entre les dècades de 1970 i 1980 L’any 1971 fou nomenat delegat de premsa de la Reial Federació Espanyola de Tennis, que presidí 1984-85
André Danican Philidor
Música
Compositor francès.
El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les quals…
Bonaventura Plaja Coll
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou soci de la Reial Societat Esportiva Pompeia des de l’any 1912, de la qual presidí la secció de tennis L’any 1914 fou nomenat tresorer de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona i posteriorment en fou també secretari Fou soci del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 des del 1919, del qual fou secretari 1920-45 i, un cop retirat, en fou nomenat secretari honorífic vitalici L’any 1923 prengué part activa en l’organització del Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona Presidí la Comissió de Codificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis Tingué un paper destacat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina